Resultats de la cerca

• Recurs:Aristòtil: el primer principi
  {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer principi.|Idioma=Español}} ...''Analítics. ''És necessari conèixer els ''Analítics ''abans d'abordar cap ciència, i no investigar sense haver-los conegut.
  6 Ko (1.097 paraules) - 15:24, 8 oct 2018
• Recurs:Aristòtil: els graus del saber
  |Nom=Aristòtil: els graus del saber. La filosofia com la ciència dels primers principis i les causes ...ots els sentits, el que ens fa adquirir més coneixements i ens descobreix més matisos.
  12 Ko (2.259 paraules) - 16:54, 18 set 2018
• Real
  ...que un [[enunciat|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»). ...e manera que no pot simplement afirmar-se que el real s'identifiqui sense més amb el físic, material o empíric. Sobre això, és útil considerar la di
  6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
• Propietat
  ...i les propietats relatives que distingeixen una cosa respecte d'una altra de manera relativa (ser bípede, respecte a ser quadrúpede). ...individu d'ella (per exemple, ser filòsof o practicar la medicina, que només pertany a l'espècie humana, però no a tot home);
  4 Ko (729 paraules) - 16:13, 19 set 2018
• Bell
  ...fia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell. ...canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.
  9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
• Autor:Telesio, Bernardino
  ...de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]]
  3 Ko (524 paraules) - 22:16, 21 feb 2018
• Qualitat
  <small>(del llatí ''qualitas'', manera de ser, que tradueix el grec ποιότες, ''poiotes'')</small> ...|percepció]] sensible va fer que se les denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.
  6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
• Absolut
  <small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small> ...pensat i per a existir; se li atribueix plenitud de sentit i no necessita més justificació que la que es dóna a si mateix, mentre que tota la resta –
  7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
• Recurs:Echeverría, J.: mètodes de la ciència
  |Nom=Echeverría, J.: mètodes de la ciència ...ència lògica, qualsevol tractat de metodologia ofereix una àmplia panòplia de mètodes científics. Sense pretendre elaborar una taula exhaustiva, i sens
  3 Ko (580 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
• Autor:Ollé-Laprune, Léon
  ...licat ''La filosofia de Malebranche'' en dos volums (1870). Sent professor de l'Ecole Normale Supérieure va tenir com a deixeble a [[Autor:Blondel, Maur ...er sentimentalisme, però diferent de l'intel·lectualisme), s'obté a partir de la pràctica d'un mètode introspectiu que ell denomina «mètode d'immanè
  3 Ko (564 paraules) - 11:28, 14 juny 2018
• Empirisme
  <small>(del grec ἐμπειρία, ''empeiría'', experiència, de έμπειρος, ''empeiros'', experimentat; referit especialment a les pr ...cke]], un dels seus seguidors actuals en referir-se a la teoria que deriva de l'experiència els coneixements que posseeix la raó.
  13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
• Recurs:Bonaventura: contra els errors dels filòsofs
  ...la filosofia, els rajos principals de la qual són tres, i són del dictamen de la llum eterna, segons sant Agustí. Així mateix, que va veure, és a dir, ...sa particular. Per això, el principal d'ells, Aristòtil, impugna la teoria de les idees també en els ''Ètics'', on afirma que el suprem bé no pot ser
  5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
• Recurs:Rupert-Hall: el problema de la causa
  |Nom=Rupert-Hall: el problema de la causa Si rebutgem la hipòtesi que el desenvolupament i el canvi del coneixement només es produeixen mitjançant processos catastròfics, mitjançant l'alleujamen
  4 Ko (729 paraules) - 18:13, 1 nov 2017
• Antropologia
  ...logia social|antropologia social]], mentre que l'estudi general i holístic de l'«home» seguiria corresponent fonamentalment a l'[[antropologia filosò [[File:aristotp.gif|thumb|Aristòtil]]
  9 Ko (1.320 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
• Tècnica
  ...neixements teòrics sobre els quals es basen o, en el cas de l'art, al tema de l'obra. ...ordre i, per una altra, tant la tècnica com l'art es van ser desvinculant de les necessitats del [[culte|culte]] i es van ser secularitzant.
  9 Ko (1.567 paraules) - 15:55, 20 maig 2020
• Recurs:Metàfora de la línia (Plató)
  |Nom=Metàfora de la línia (Plató) ...te de la caverna|mite de la caverna]], que es desenvolupa en el llibre VII de la mateixa obra.
  9 Ko (1.486 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
• Ésser / Ser
  ...[[idea|idea]] ([[Recurs:cita Plató 7|vegeu la citació]]), però també una més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el mo
  14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
• Filosofia de la ciència
  ...les relacions o nivells que s'estableixen entre filosofia de la ciència i ciència: |filosofia de la ciència
  13 Ko (2.190 paraules) - 16:06, 9 oct 2018
• Autor:Nicolau de Cusa
  |Nom=Nicolau de Cusa ...a, a ser llegat del papa a Alemanya i, finalment, cardenal en 1448 i bisbe de Bressanone en 1450.
  5 Ko (832 paraules) - 17:12, 3 set 2018
• Ordre
  ...os casos, l'ordenat es troba sotmès igualment a una raó, però en el sentit de la ''raó matemàtica ''(entesa com a proporció, per exemple). ...ent). Des d'aquest punt de vista, la noció d'ordre estarà presidida per la de ''subordinació,'' i implicarà una ''jerarquització''. D'aquesta manera,
  11 Ko (1.728 paraules) - 14:19, 3 nov 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)