Block, Ned
De Wikisofia
La revisió el 19:23, 5 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - experiències perceptuals sovint + experiències perceptives sovint)
Ned Joel Block , filòsof nord-americà va néixer a Chicago l'any 1942. Va estudiar a Harvard, on sota la direcció de Hilary Putnam va obtenir el seu doctorat. El 1971 va ingressar com a professor al MIT, on va ensenyar fins a l'any 1995. Des de 1996 és professor en els departaments de filosofia i psicologia de la Universitat de Nova York (NYU) i del Center for Neural Science d'aquesta universitat. Ha participat en les conferències John Locke en 2012-2013 i va obtenir el premi Jean-Nicod l'any 2013. Els treballs filosòfics de Ned Block se centren sobretot en l'àmbit de la filosofia de la ment, especialment en l'estudi de la consciència, així com en l'estudi de les condicions del test de Turing, pel qual va idear l'experiment mental conegut com a Blockhead, que el va donar a conèixer. També és conegut per la seva crítica al funcionalisme Veure text: què és el funcionalisme?
Consciència fenomènica i consciència d'accés.
Respecte de la consciència Block distingeix entre la consciència d'accés i la consciència fenomènica. Segons ell, la confusió entre aquestes dues formes de consciència (que no és, doncs, única, sinó híbrida) condueix a errors. Altres autors, com Daniel Dennett, per exemple, consideren aquesta diferència com una diferència de grau, mentre que per Ned Block es tracta d'una veritable diferència de naturalesa. Block creu possible que hi hagi consciència fenomènica independent de consciència d'accés, encara que això generalment no succeeix –diu Block– perquè habitualment ambdues interactuen. Amb aquesta distinció Block afirma que no tots els estats de consciència són representacionals, de manera que hi ha formes de consciència que no són utilitzables per a comunicar informació útil pels raonaments o per l'acció.
Segons Block la consciència fenomènica resulta de les experiències sensorials com l'oïda, l'olfacte, el gust i sensacions com les de dolor, per exemple. S'agrupen juntes com a consciència fenomènica les experiències com ara sensacions, sentiments, percepcions, desitjos i emocions. (Veg. qualia). Ned Block exclou, en canvi, de la consciència fenomènica qualsevol estat que tingui a veure amb la cognició, la intencionalitat o amb "propietats definibles en un programa d'ordinador". És a dir, típics estats de consciència fenomènica són les sensacions i els típics estats de consciència d'accés són els pensaments, desitjos i creences. Però, com hem dit, els pensaments poden ser conscients fenomènicament i les experiències perceptives sovint tenen contingut representacional. Es pot tenir consciència fenomènica sense consciència d'accés i viceversa, diu Block. Pel que fa al cas de consciència fenomènica sense consciència d'accés, presenta l'exemple d'algú que està mantenint una conversa i de sobte s'adona que des de fa estona un artefacte (una màquina qualsevol, per exemple) està fent un gran soroll a la cambra veïna. Per Block la persona tot el temps ha tingut consciència fenomènica del soroll -o sigui, en cap moment es tracta de percepció "inconscient", però recentment quan se n'adona té també consciència d'accés. (Per cert, és un exemple que fa pensar en el conegut exemple de Bergson de les campanades que algú "sent", però que no compta conscientment, però que si hi reflexiona pot adonar-se de quantes campanades han sonat). Veure text de Bergson: l'exemple de les campanades per a mostrar dos aspectes de la consciència.
La consciència d'accés està disponible per al seu ús en el raonament i per al control conscient de l'acció directa i la parla. En definitiva, la consciència d'accés és la que ens permet actuar racionalment, de manera semblant a la definició que en dóna David Chalmers, que la concep com la que és directament disponible per a un control global.
Per a Block, la disponibilitat directa d'accés a la consciència és de gran importància pràctica. A més, l'accés a la consciència ha de ser "representacional", ja que només es pot desxifrar contingut representatiu en el raonament. La consciència d'accés sempre és transitiva (consciència de), mentre que la fenomènica pot ser-ho o no.
Una possible font de confusió entre ambdues formes de consciència és que alguna forma de consciència fenomènica també és representacional. La distinció bàsica que cal tenir en compte sobre contingut representacional que Block col·locaria en la categoria d'accés a la consciència és que la raó per la qual es col·loca en la categoria d'accés a la consciència és degut al seu aspecte representacional. Elements de la consciència fenomènica s'assignen a la categoria de la consciència fenomènica a causa del seu contingut fenomènic.
La consciència d'accés, aquella que ens permet actuar racionalment, és sobre la que treballen les neurociències, i és una consciència funcional, en el sentit en què el funcionalisme destaca que no depèn de la manera en què és realitzada físicament (podria ser funció de diferents dispositius: cervells, ordinadors o altres màquines, per exemple), sinó que solament depèn del paper que juga en el sistema cognitiu. (Un exemple que posa Block sobre això: sento un soroll molt fort fora i conseqüentment tanco la finestra i, en aquest cas aquesta acció no depèn del suport sobre el que s'ha realitzat. Podria ser un cervell, una màquina, un ordinador, etc.).
La consciència fenomènica, en canvi, no es defineix sinó que solament permet copçar l'efecte que es produeix quan es té una determinada sensació. És el tipus de consciència al que es fa referència quan es parla dels qualia, o de la que parla Thomas Nagel en Com és ser un ratpenat? (what is like).
Ara bé, si per un costat Block pensa que és possible que hi hagi consciència fenomènica sense consciència d'accés (fet que, segons Block, explicaria l'inconscient freudià i també podria, potser, explicar formes de consciència animal [com també diu Bergson en text esmentat més amunt vegeu el text ]), per altre costat, també pensa que és possible tenir consciència d'accés sense consciència fenomènica . En aquest sentit Block defensaria la possibilitat dels zombis (en el sentit defensat per David Chalmers), que equivaldrien a robots "computacionalment idèntis a una persona" tot i que sense consciència fenomènica. És a dir, que aquest zombi seria una consciència d'accés sense consciència fenomènica. Ned Block comparteix amb Chalmers aquesta concepció segons la qual hi ha experiències conscients que no són possibles de produir per cap tipus d'algorisme computacional. La font de tals experiències és el que ells anomenen "el problema dur" de la consciència.
Cal assenyalar també que Ned Block, a més de la consciència fenomènica (amb continguts fenomènics, relacionada amb els qualia (tipus what is like)) i de la consciència d'accés (com els conceptes cognitius , intencionals i funcionals de la consciència) també parla de la consciència del jo (que permet la construcció del propi jo i permet parlar i pensar sobre un mateix) i de la consciència monitora (que permet la introspecció i és un estat mental del subjecte i també una propietat de certs estats mentals). Per això, en conjunt pot afirmar que la consciència no és única sinó híbrida.
El test de Turing i l'argument Blockhead. En un experiment mental Ned Block suposa un sistema informàtic que seria capaç de passar el test de Turing i tracta de mostrar que aquest test no és suficient per a determinar si l'agent que és capaç de passar-lo és realment intel·ligent. Block suposa un ordinador programat amb totes les frases sintàcticament i gramàtica correctes que puguin ser rellevants en una conversa, de manera que aquesta màquina –no intel·ligent– podria seguir una llarga conversa capaç de passar el test de Turing sense ser, segons Block, realment intel·ligent.
Si Ned Block critica el funcionalisme, al seu torn els funcionalistes i altres crítics de Block consideren que la posició d'aquest respecte de la consciència és anàloga a la dels antics vitalistes que definien la vida com una categoria diferent de tots els possibles processos físics. Així, de la mateixa manera que la biologia va refutar el vitalisme mitjançant la descripció dels processos físics que donen compte de la vida, potser les neurociències i les investigacions en intel·ligència artificial podrien donar explicació de la consciència. En particular la distinció de Ned Block entre la consciència d'accés i la fenomènica ha estat posada en qüestió, com també ho ha estat l'argument Blockhead referent al test de Turing.