Erlangen, escola d'

Escola desenvolupada al voltant de les universitats d'Erlangen i de Constanza centrada entorn de Wilhelm Kamlah i Paul Lorenzen (1915 - 1994) i (desenvolupada per Friedrich Kambartel y Oswald Schwemmer, entre d'altres) que sosté una teoria constructivista de la ciència i de l'ètica, basada en una metodologia constructivista, el lema fonamental de la qual és que «només entenem allò que podem construir». El que, per a aquest fi, es construeix és precisament una sintaxi racional, o una lògica, a manera de metallenguatge, l'objectiu del qual és poder comprendre el nostre propi pensament i el nostre llenguatge ordinari.

El constructivisme pren com a punt de partida per a la seva re-construcció de les formulacions teòriques (dels llenguatges teòrics), la idea segons la qual tot saber científic apareix com un producte de les diferents competències humanes per a l'acció, és a dir, del "Lebenswelt" (món de la vida); dels problemes i relacions quotidianes.

Durant els anys 1970- 1980 va mantenirr una discussió amb el racionalisme crític de Popper i amb la pragmàtica transcendental de Habermas i Apel. De fet part del projecte d'una "pragmàtica universal" de Habermas coincideix en gran part amb el programa d'Erlangen.

El constructivisme d'Erlangen també s'ha aplicat a les anomenades ciències de la cultura i de la societat, on es centra en temes com els de la racionalitat teleològica (relació entre mitjans i fins), l'estructura de l'argumentació, els principis de la transubjectivitat i de la necessitat de la crítica, així com en la crítica i interpretació de la cultura. A més, considera possible fonamentar judicis de valor i proposicions morals, però no en un nivell abstracte o purament teòric, sinó en tant que tals judicis de valor o normes morals formen part dels sabers pràctics.

El constructivisme de l'Escola d'Erlangen, entès com un programa de pensament metòdic, es situa a mig camí entre el Racionalisme crític i la Teoria crítica, autors com P. Lorenzen, O. Schwemmer, F. Kambartel, W. Kamlah, K. Lorenz, J. Mittelstrass, P. Janich, CFGethmann, Ch. Thiel critiquen, tant el dèficit pragmàtic de la teoria analítica com la deficient terminologia de l'Escola de Frankfurt.

Amb la interpretació pragmàtica de la idea del fonament s'oposa l'Escola d'Erlangen a la concepció de K.O. Apel sobre una "última fonamentació". Al mateix temps que se sotmet a crítica l'abast i contingut de la pretensió d'arribar a una fonamentació última també es critica la manca de claredat i la referència acrítica a certes pressuposicions en l'argumentació d'Apel. No obstant això, el projecte d'una "pragmàtica universal" de Habermas sembla coincidir en gran part amb el programa d'Erlangen..

Vegeu constructivisme.