Diferència entre revisions de la pàgina «Bultmann, Rudolf»
De Wikisofia
m (bot: - per desentranyar el + per a desentranyar el) |
m (bot: - Per arribar fins + Per a arribar fins) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bultmann | |Cognom=Bultmann | ||
}} | }} | ||
− | Teòleg protestant alemany, exégeta del [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], professor en Marburg, molt influït en les seves idees per [[Autor:Heidegger, Martin|M. Heidegger]], amb qui va trencar a l'arribada dels nazis al poder, en 1933. Juntament amb Martin Dibelius i Karl Ludwig Schmidt, introdueix el mètode crític d'exègesi bíblica anomenat «història de les formes», o «mètode històric de les formes», que es basa fonamentalment en el cas que els textos del Nou Testament són tradicions religioses de transmissió oral de la primitiva predicació cristiana, que cal analitzar per a desentranyar el fet històric i el contingut de [[fe|fe]] (el'' [[kerygma|kerygma]]'') que es manifesta en elles. Més conegut és encara per la seva teoria de la «[[desmitització o desmitologització|desmitització]]» o «desmitologització», que exposa per primera vegada en una conferència de 1941 sobre el tema'' Nou'' ''Testament'' ''i'' ''mitologia'', en la qual porta a les seves últimes conseqüències el mètode de les formes. En la seva opinió, perquè l'home modern accepti l'Evangeli, cal que pugui diferenciar el contingut de salvació (els fets històrics narrats) de l'embolcall mític amb què es presenten, puix que el Nou Testament va ser escrit en un món en què predominava l'expressió a través del mite. «Desmitizar» significa, justament, aconseguir el sentit que s'oculta sota els mites narrats. Per arribar fins al significat recorre a l'ajuda d'una analítica de l'existència inspirada en [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], que posa de manifest les estructures de l'existència humana ocultes en el [[llenguatge|llenguatge]]. | + | Teòleg protestant alemany, exégeta del [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], professor en Marburg, molt influït en les seves idees per [[Autor:Heidegger, Martin|M. Heidegger]], amb qui va trencar a l'arribada dels nazis al poder, en 1933. Juntament amb Martin Dibelius i Karl Ludwig Schmidt, introdueix el mètode crític d'exègesi bíblica anomenat «història de les formes», o «mètode històric de les formes», que es basa fonamentalment en el cas que els textos del Nou Testament són tradicions religioses de transmissió oral de la primitiva predicació cristiana, que cal analitzar per a desentranyar el fet històric i el contingut de [[fe|fe]] (el'' [[kerygma|kerygma]]'') que es manifesta en elles. Més conegut és encara per la seva teoria de la «[[desmitització o desmitologització|desmitització]]» o «desmitologització», que exposa per primera vegada en una conferència de 1941 sobre el tema'' Nou'' ''Testament'' ''i'' ''mitologia'', en la qual porta a les seves últimes conseqüències el mètode de les formes. En la seva opinió, perquè l'home modern accepti l'Evangeli, cal que pugui diferenciar el contingut de salvació (els fets històrics narrats) de l'embolcall mític amb què es presenten, puix que el Nou Testament va ser escrit en un món en què predominava l'expressió a través del mite. «Desmitizar» significa, justament, aconseguir el sentit que s'oculta sota els mites narrats. Per a arribar fins al significat recorre a l'ajuda d'una analítica de l'existència inspirada en [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], que posa de manifest les estructures de l'existència humana ocultes en el [[llenguatge|llenguatge]]. |
Les teories religioses de Bultman presenten problemes filosòfics, quan remeten a la qüestió del [[sentit|sentit]] del llenguatge religiós. Catòlics i protestants han considerat exagerades les seves postures, però la seva manera d'entendre les Escriptures ha estat molt influent en l'exègesi actual. Entre les seves obres, destaquen: ''Teologia'' ''del'' ''Nou'' ''Testament'' (1948-1953), i sobretot ''Kerygma'' ''i'' ''mite'': ''un'' ''debat'' ''teològic'' (1948-1952), on resumeix la discussió sobre la desmitització. | Les teories religioses de Bultman presenten problemes filosòfics, quan remeten a la qüestió del [[sentit|sentit]] del llenguatge religiós. Catòlics i protestants han considerat exagerades les seves postures, però la seva manera d'entendre les Escriptures ha estat molt influent en l'exègesi actual. Entre les seves obres, destaquen: ''Teologia'' ''del'' ''Nou'' ''Testament'' (1948-1953), i sobretot ''Kerygma'' ''i'' ''mite'': ''un'' ''debat'' ''teològic'' (1948-1952), on resumeix la discussió sobre la desmitització. |
Revisió del 09:55, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Rudolf Bultmann» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bultmann, Rudolf».
Teòleg protestant alemany, exégeta del Nou Testament, professor en Marburg, molt influït en les seves idees per M. Heidegger, amb qui va trencar a l'arribada dels nazis al poder, en 1933. Juntament amb Martin Dibelius i Karl Ludwig Schmidt, introdueix el mètode crític d'exègesi bíblica anomenat «història de les formes», o «mètode històric de les formes», que es basa fonamentalment en el cas que els textos del Nou Testament són tradicions religioses de transmissió oral de la primitiva predicació cristiana, que cal analitzar per a desentranyar el fet històric i el contingut de fe (el kerygma) que es manifesta en elles. Més conegut és encara per la seva teoria de la «desmitització» o «desmitologització», que exposa per primera vegada en una conferència de 1941 sobre el tema Nou Testament i mitologia, en la qual porta a les seves últimes conseqüències el mètode de les formes. En la seva opinió, perquè l'home modern accepti l'Evangeli, cal que pugui diferenciar el contingut de salvació (els fets històrics narrats) de l'embolcall mític amb què es presenten, puix que el Nou Testament va ser escrit en un món en què predominava l'expressió a través del mite. «Desmitizar» significa, justament, aconseguir el sentit que s'oculta sota els mites narrats. Per a arribar fins al significat recorre a l'ajuda d'una analítica de l'existència inspirada en Heidegger, que posa de manifest les estructures de l'existència humana ocultes en el llenguatge.
Les teories religioses de Bultman presenten problemes filosòfics, quan remeten a la qüestió del sentit del llenguatge religiós. Catòlics i protestants han considerat exagerades les seves postures, però la seva manera d'entendre les Escriptures ha estat molt influent en l'exègesi actual. Entre les seves obres, destaquen: Teologia del Nou Testament (1948-1953), i sobretot Kerygma i mite: un debat teològic (1948-1952), on resumeix la discussió sobre la desmitització.