Diferència entre revisions de la pàgina «Amor Ruibal, Ángel»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ángel |Cognom=Amor Ruibal }} Filòsof i filòleg espanyol, nascut a Porranes (Pontevedra), sacerdot, canonge i professor a Santiago de...».) |
m (bot: - l' [[escolàstica, + l'[[escolàstica,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Amor Ruibal | |Cognom=Amor Ruibal | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i filòleg espanyol, nascut a Porranes (Pontevedra), sacerdot, canonge i professor a Santiago de Compostel·la. Malgrat la seva educació escolàstica, manifesta un esperit independent i crític, en la seva obra filosòfica fonamental, ''Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma'' (1914-1936), en considerar que l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] només és una adaptació no assolida, i fins a no convenient, del [[platonisme|platonisme]] i l'[[aristotelisme|aristotelisme]] a la [[revelació|revelació]]. A les seves propostes més originals de filosofia, útil com a suport del missatge cristià, les hi denomina ''correlacionsme'' i ''teoria nocional del coneixement''. La [[relació|relació]] no és un element accidental del món, com succeeix en la filosofia clàssica, sinó la mateixa estructura de totes les coses, que es componen d'elements constitutius i les seves relacions. Aquestes relacions s'organitzen en conjunt significatius per a l'enteniment atent al caràcter relacional de l'ésser. Entre [[subjecte |subjecte]] i [[món|món]], entre [[home|home]] i [[ser|ser]], existeix una correlació prèvia a tot coneixement conscient, una afinitat natural, per la qual l'home capta ''que'' l'ésser és; és el coneixement per ''nocions''. El coneixement per ''idees'', conscient i lògic, consisteix a saber ''què'' són els éssers. | + | Filòsof i filòleg espanyol, nascut a Porranes (Pontevedra), sacerdot, canonge i professor a Santiago de Compostel·la. Malgrat la seva educació escolàstica, manifesta un esperit independent i crític, en la seva obra filosòfica fonamental, ''Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma'' (1914-1936), en considerar que l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] només és una adaptació no assolida, i fins a no convenient, del [[platonisme|platonisme]] i l'[[aristotelisme|aristotelisme]] a la [[revelació|revelació]]. A les seves propostes més originals de filosofia, útil com a suport del missatge cristià, les hi denomina ''correlacionsme'' i ''teoria nocional del coneixement''. La [[relació|relació]] no és un element accidental del món, com succeeix en la filosofia clàssica, sinó la mateixa estructura de totes les coses, que es componen d'elements constitutius i les seves relacions. Aquestes relacions s'organitzen en conjunt significatius per a l'enteniment atent al caràcter relacional de l'ésser. Entre [[subjecte |subjecte]] i [[món|món]], entre [[home|home]] i [[ser|ser]], existeix una correlació prèvia a tot coneixement conscient, una afinitat natural, per la qual l'home capta ''que'' l'ésser és; és el coneixement per ''nocions''. El coneixement per ''idees'', conscient i lògic, consisteix a saber ''què'' són els éssers. |
Entre les seves obres, destaquen ''Els problemes fonamentals de la filologia comparada'', 2 vols., Santiago de Compostel·la (1904-1905) i ''Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma'', 10 vols., Santiago de Compostel·la (1914-1964). | Entre les seves obres, destaquen ''Els problemes fonamentals de la filologia comparada'', 2 vols., Santiago de Compostel·la (1904-1905) i ''Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma'', 10 vols., Santiago de Compostel·la (1914-1964). | ||
Revisió del 21:47, 17 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Ángel Amor Ruibal» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Amor Ruibal, Ángel».
Filòsof i filòleg espanyol, nascut a Porranes (Pontevedra), sacerdot, canonge i professor a Santiago de Compostel·la. Malgrat la seva educació escolàstica, manifesta un esperit independent i crític, en la seva obra filosòfica fonamental, Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma (1914-1936), en considerar que l'Escolàstica només és una adaptació no assolida, i fins a no convenient, del platonisme i l'aristotelisme a la revelació. A les seves propostes més originals de filosofia, útil com a suport del missatge cristià, les hi denomina correlacionsme i teoria nocional del coneixement. La relació no és un element accidental del món, com succeeix en la filosofia clàssica, sinó la mateixa estructura de totes les coses, que es componen d'elements constitutius i les seves relacions. Aquestes relacions s'organitzen en conjunt significatius per a l'enteniment atent al caràcter relacional de l'ésser. Entre subjecte i món, entre home i ser, existeix una correlació prèvia a tot coneixement conscient, una afinitat natural, per la qual l'home capta que l'ésser és; és el coneixement per nocions. El coneixement per idees, conscient i lògic, consisteix a saber què són els éssers.
Entre les seves obres, destaquen Els problemes fonamentals de la filologia comparada, 2 vols., Santiago de Compostel·la (1904-1905) i Els problemes fonamentals de la filosofia i el dogma, 10 vols., Santiago de Compostel·la (1914-1964).