Diferència entre revisions de la pàgina «Enric de Gant»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Enric de Gant }} Filòsof i teòleg escolàstic belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdo...».) |
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
Filòsof i teòleg [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesi aristotèlic-àrabs (també [[tomisme|tomistes]]). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]], encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament. | Filòsof i teòleg [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesi aristotèlic-àrabs (també [[tomisme|tomistes]]). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]], encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament. | ||
− | Va rebutjar la distinció real entre [[essència |essència i existència]], defensada per [[Autor: | + | Va rebutjar la distinció real entre [[essència |essència i existència]], defensada per [[Autor:Auino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] i [[Autor:Egidio Romano|Egidio Romano]]. [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]] li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 ''Quodlibetos'' i la ''Summa Theologica'',inacabada. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Enriquedegante.gif | |Imatge=Enriquedegante.gif |
Revisió del 19:40, 10 març 2015
Filòsof i teòleg escolàstic belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesi aristotèlic-àrabs (també tomistes). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'Avicenna, encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament.
Va rebutjar la distinció real entre essència i existència, defensada per Tomàs d'Aquino i Egidio Romano. Duns Escot li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 Quodlibetos i la Summa Theologica,inacabada.