Autor:Simplici

Filòsof i doxógrafo grec neoplatònic de l'escola d'Atenes. Va néixer a Cilicia cap a l'any 500. Primer va ser deixeble d'Ammoni, de l'escola neoplatònica alexandrina i, posteriorment, ho va ser de Damasci a Atenes.

Va intentar una conciliació entre el pensament de Plató i el d' Aristòtil i, en un comentari a una obra d'Epictet, manifesta també un intent de conciliació del platonisme amb l'estoïcisme. La connexió del platonisme i l'aristotelisme l'efectua mitjançant la interpretació del concepte aristotèlic de matèria (ὕλη), a partir de la noció de no-ser de Plató (tal com aquest autor l'exposa en el Sofista i en la relació entre el mateix i l'altre). També accepta l'existència d'un enteniment separat, a mig camí entre la concepció aristotèlica de l'enteniment agent i les hipóstasis neoplatòniques. A partir de la prohibició decretada per Justinià, l'any 529, de seguir ensenyant filosofia a Atenes, Simplicio, juntament amb Damasci i altres cinc membres de l'escola platònica, van marxar a Pèrsia, on van ser rebuts pel rei Cosroes, encara que no van trigar a tornar, decebuts pel nivell cultural de Pèrsia i pel fet que el pensament platònic havia estat absorbit pel cristianisme.

Simplicio va publicar comentaris a diverses de les obres d'Aristòtil: sobre les Categories, Sobre el cel, Sobre l'ànima i, especialment, a la Física. Els comentaris de Simplicio sobre aquesta última obra són especialment importants, en haver permès la conservació de nombrosos fragments dels presocràtics. Per això, l'obra de Simplicio apareix com una de les principals fonts de documentació de la història de la filosofia presocràtica.