Diferència entre revisions de la pàgina «Oposats»
De Wikisofia
(millora de redacció) |
m (bot: -l'Edat Mitjana +l'edat mitjana) |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
<center>[[File:906.png|400px]]</center> | <center>[[File:906.png|400px]]</center> | ||
− | Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l' | + | Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'edat mitjana, [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea. |
Vegeu: [[quadrat d'oposicions|quadre d'oposicions]]. | Vegeu: [[quadrat d'oposicions|quadre d'oposicions]]. |
Revisió del 09:48, 16 set 2017
(del llatí opponere, situar davant)
Referit a parells de termes, quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o un expressa privació i l'altre expressa possessió (veg. citació).
Referit a enunciats, quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en quantitat (subalterns), en qualitat (contraris o subcontraris) o en ambdues coses (contradictoris).
Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat metafísic i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els pitagòrics expressen amb les seves taules d'oposats una concepció dualista de l'univers; Heràclit entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'edat mitjana, Nicolau de Cusa construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, Hegel fa de la contradicció el principi motor de l'esdevenir de la Idea.
Vegeu: quadre d'oposicions.