Hiponímia

Relació paradigmàtica que s'estableix entre un lexema més específic i un altre més general, com ocorre en «vaca»: «animal», «honradesa»: «virtut». Per a la relació inversa s'utilitza el terme correlatiu hiperonímia. El terme hiponímia s'ha creat per a distingir-lo d'«inclusió» (implicació), utilitzat en lògica. La formulació del tipus de relacions d'inclusió es basa en la noció de referència. Una de les raons que justifiquen l'ocupació del terme «hiponímia» és que la relació hiponímica s'aplica tant als termes que tenen referència com als quals no la tenen. Una altra de les raons és que no és clar si un hipònim està inclòs en el seu hiperònim, o viceversa. Si s'atén l'extensió dels lexemes, caldrà dir que el lexema hiperònim «flor» és més inclusiu que «tulipa», mentre que a partir de la intensió succeeix el contrari.

La hiponímia es defineix mitjançant la implicació unilateral: x és una tulipa implica x és una flor; però la implicació inversa no es manté en cap cas. La definició d'hiponímia a força d'implicació unilateral permet, al seu torn, definir la sinonímia mitjançant la implicació bilateral o simètrica: si x és hipònim de i, i i és hipònim de x, llavors x i i són sinònims. La hiponímia és també una relació transitiva. Si x és hipònim de i i i és hipònim de z, llavors x és hipònim de z. Per exemple, «vaca» és hipònim de «mamífer» i «mamífer» ho és, al seu torn, d'«animal», després «vaca» és hipònim d'«animal». No obstant això, la hiponímia no opera en les llengües naturals de manera tan sistemàtica com ho fa en els sistemes de taxonomia científica.