Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sensori»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "ado " a "at ")
m (bot: - sensació|sensació]].En sensació. En [[Autor:Descartes,)
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''sensorium'', seu d'una facultat sensible)</small>
 
<small>(del llatí ''sensorium'', seu d'una facultat sensible)</small>
  
Antic nom donat a les facultats sensorials. Es va anomenar «sensorio comú», primitivament'' sensus communis'', al lloc indiferenciat del cervell en què es produiria la percepció global d'un objecte, la [[sensació|sensació]].En [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], i en molts autors del s. XVII, són els ventricles cerebrals on van a parar els missatges sensorials:el lloc de la [[consciència|consciència]] o de la [[ment|ment]]. Durant el segle XVII era comú la creença en un ''sensorio'' o lloc interacció entre [[matèria|matèria]] i [[esperit|esperit]], que, segons Newton, implicava que l'ésser humà -ser espaciotemporal- rebia en el sensorio les imatges de les coses (no les coses mateixes). En canvi Déu percep en el [[sensorium Dei|''sensorium Dei'']] les coses mateixes. La noció d'un lloc comú cerebral per a les percepcions va desaparèixer després de la diferenciació funcional de les diverses àrees del cervell.
+
Antic nom donat a les facultats sensorials. Es va anomenar «sensori comú», primitivament'' sensus communis'', al lloc indiferenciat del cervell en què es produiria la percepció global d'un objecte, la [[sensació|sensació]]. En [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], i en molts autors del s. XVII, són els ventricles cerebrals on van a parar els missatges sensorials:el lloc de la [[consciència|consciència]] o de la [[ment|ment]]. Durant el segle XVII era comú la creença en un ''sensori'' o lloc interacció entre [[matèria|matèria]] i [[esperit|esperit]], que, segons Newton, implicava que l'ésser humà –ésser espaciotemporal– rebia en el sensori les imatges de les coses (no les coses mateixes). En canvi Déu percep en el [[sensorium Dei|''sensorium Dei'']] les coses mateixes. La noció d'un lloc comú cerebral per a les percepcions va desaparèixer després de la diferenciació funcional de les diverses àrees del cervell.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 22:02, 1 nov 2017

(del llatí sensorium, seu d'una facultat sensible)

Antic nom donat a les facultats sensorials. Es va anomenar «sensori comú», primitivament sensus communis, al lloc indiferenciat del cervell en què es produiria la percepció global d'un objecte, la sensació. En Descartes, i en molts autors del s. XVII, són els ventricles cerebrals on van a parar els missatges sensorials:el lloc de la consciència o de la ment. Durant el segle XVII era comú la creença en un sensori o lloc interacció entre matèria i esperit, que, segons Newton, implicava que l'ésser humà –ésser espaciotemporal– rebia en el sensori les imatges de les coses (no les coses mateixes). En canvi Déu percep en el sensorium Dei les coses mateixes. La noció d'un lloc comú cerebral per a les percepcions va desaparèixer després de la diferenciació funcional de les diverses àrees del cervell.