Diferència entre revisions de la pàgina «Hare, Richard Mervyn»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "universalizable" a "universalitzable") |
m (Text de reemplaçament - "metaética" a "metaètica") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Hare | |Cognom=Hare | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. És patrocinador d'una teoria [[ | + | Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. És patrocinador d'una teoria [[metaètica|metaètica]] no cognitiva, això és, establerta segons criteris formals, denominada [[prescriptivisme|prescriptivisme]]. Aquesta teoria sosté que les característiques pròpies d'un enunciat moral són els criteris formals de [[prescriptividad|prescriptividad]] i universalització. Un [[enunciat|enunciat]] és, doncs, un principi moral si i només si és un enunciat prescriptiu, que mana o aconsella fer o no fer alguna cosa determinat, que és, alhora, universalitzable, que s'imposa a tots i en qualsevol circumstància. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] pertany, per tant, a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] que es denomina prescriptiva o imperativa: aquella que té per objecte orientar la conducta pràctica. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hare.gif | |Imatge=hare.gif |
Revisió del 12:30, 12 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Richard Mervyn Hare» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hare, Richard Mervyn».
Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. És patrocinador d'una teoria metaètica no cognitiva, això és, establerta segons criteris formals, denominada prescriptivisme. Aquesta teoria sosté que les característiques pròpies d'un enunciat moral són els criteris formals de prescriptividad i universalització. Un enunciat és, doncs, un principi moral si i només si és un enunciat prescriptiu, que mana o aconsella fer o no fer alguna cosa determinat, que és, alhora, universalitzable, que s'imposa a tots i en qualsevol circumstància. El llenguatge moral pertany, per tant, a la funció del llenguatge que es denomina prescriptiva o imperativa: aquella que té per objecte orientar la conducta pràctica.