Tomàs d'Aquino: significats de ser

Cal saber que «ser» (esse) té dues accepcions. Una és la de la quiditat mateixa o naturalesa de la cosa; així es diu que la definició és una proposició que significa què és l'ésser; la definició, en efecte, significa la quiditat de la cosa. Una altra és la de l'acte de l'essència, com el viure, que és l'ésser per als vivents, és l'acte de l'ànima; no el segon acte que és l'operació, sinó l'acte primer. A la tercera accepció es diu ésser al que significa la veritat de la composició a les proposicions, d'acord amb el qual «és» es diu còpula; pres així, es troba en l'enteniment que compon i divideix, quant al seu ser complet, però es funda en l'ésser de la cosa, que és l'acte de l'essència, com s'ha dit més amunt en tractar de la veritat.

Comentari als quatre llibres de les sentències, llibre 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).

---

Original en castellà

Es de saber que «ser» (esse) tiene dos acepciones. Una es la de la quididad misma o naturaleza de la cosa; así se dice que la definición es una proposición que significa qué es el ser; la definición, en efecto, significa la quididad de la cosa. Otra es la del acto de la esencia, como el vivir, que es el ser para los vivientes, es el acto del alma; no el segundo acto que es la operación, sino el acto primero. En la tercera acepción se llama ser al que significa la verdad de la composición a las proposiciones, conforme a lo cual «es» se llama cópula; tomado así, se halla en el entendimiento que compone y divide, en cuanto a su ser completo, pero se funda en el ser de la cosa, que es el acto de la esencia, como se ha dicho más arriba al tratar de la verdad.

Comentario a los cuatro libros de las sentencias, libro 1, d. 33, c.1, a.1 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 246).