Spinoza: definició d'atribut
De Wikisofia
Per atribut entenc allò que l'enteniment percep d'una substància com a constitutiu de l'essència d'aquesta.
Per manera entenc les afeccions d'una substància, o sigui, allò que és en una altra cosa, per mitjà de la qual és també concebut.
Per Déu entenc un ser absolutament infinit, és a dir, una substància que consta d'infinits atributs, cadascun dels quals expressa una essència eterna i infinita. [...]
Corol·lari I: D'aquí se segueix molt clarament: primer, que Déu és únic, això és, [...] que en la naturalesa no hi ha sinó una sola substància, i que aquesta és absolutament infinita, com ja indiquem [...].
Corol·lari II: Se segueix: segon, que la cosa extensa i la cosa pensant, o bé són atributs de Déu, o bé [...] afeccions dels atributs de Déu.
| Ética,Definiciones, Proposición XIV (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 50-51, 64) |
Original en castellà
Por atributo entiendo aquello que el entendimiento percibe de una sustancia como constitutivo de la esencia de la misma.
Por modo entiendo las afecciones de una sustancia, o sea, aquello que es en otra cosa, por medio de la cual es también concebido.
Por Dios entiendo un ser absolutamente infinito, esto es, una sustancia que consta de infinitos atributos, cada uno de los cuales expresa una esencia eterna e infinita. [...]
Corolario I: De aquí se sigue muy claramente: primero, que Dios es único, esto es, [...] que en la naturaleza no hay sino una sola sustancia, y que ésta es absolutamente infinita, como ya indicamos [...].
Corolario II: Se sigue: segundo, que la cosa extensa y la cosa pensante, o bien son atributos de Dios, o bien [...] afecciones de los atributos de Dios.