Sext Empíric: el trop de la relació
De Wikisofia
I, 14. El vuitè trop procedeix de la relació. ja que totes les coses són relatives, ens veiem obligats a suspendre el nostre judici sobre el que són absolutament i per naturalesa. És necessari saber que aquí com en altres parts utilitzem el verb ser en lloc del verb aparèixer, volent dir que totes les coses apareixen relatives. Això s'entén de dues maneres: una cosa és relativa al que jutja, i és relativa al que l'acompanya, així el dret és relatiu a l'esquerre.
Hem ja mostrat que tot és relatiu al que jutja: cada cosa apareix relativa a aquest animal, a aquest home, a aquest sentit, a tal circumstància —i al que acompanya l'observació de la cosa: cada cosa apareix amb aquesta barreja, d'aquesta manera, en aquesta composició, en aquesta quantitat, en aquesta posició—. Però és possible mostrar també que tot és relatiu a alguna cosa de la manera següent. L'absolut difereix del relatiu o no? Si no és diferent, és relatiu. Si és diferent, com tot el que és diferent és relatiu a alguna cosa (a allò del que es diu que difereix), l'absolut és també relatiu.
A més, en el que existeix, hi ha segons els dogmàtics, els gèneres superiors, les espècies últimes, els gèneres i les espècies [intermèdies]. Ara bé, tot això és relatiu a alguna cosa. Per tant tot és relatiu. A més, en el que existeix, hi ha el que és clar i el que és obscur, segons diuen. El que apareix és senyal del que és obscur, perquè el que és obscur està significat pel que apareix.
El que apareix segons ells, revela el que és obscur. El que significa i el que és significat són relatius. Per tant, tot és relatiu. A més, en les coses que existeixen, unes són semblants, les altres dissemblants, unes iguals, altres desiguals. I això són relacions. Per tant, tot és relatiu.
Finalment, aquell que nega que tot és relatiu, confirma que tot és relatiu, ja que mostra que la proposició mateixa «tot és relatiu» és relativa a nosaltres, que no és absoluta, perquè ell ens contradiu.
En resum, com vam mostrar que tot és relatiu, evidentment no podem dir què és cada objecte quant a la seva naturalesa i absolutament, sinó com apareix, en relació amb alguna cosa. D'on se segueix que hem de suspendre el nostre judici sobre la naturalesa de les coses.
| Esbossos pirrònics (selecció), de R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos. Edat Antiga, Herder, Barcelona 1982, p.108-109. |
Original en castellà
I, 14. El octavo tropo procede de la relación. Puesto que todas las cosas son relativas, nos vemos obligados a suspender nuestro juicio sobre lo que son absolutamente y por naturaleza. Es necesario saber que aquí como en otras partes utilizamos el verbo ser en lugar del verbo aparecer, queriendo decir que todas las cosas aparecen relativas. Esto se entiende de dos maneras: una cosa es relativa al que juzga, y es relativa a lo que la acompaña, así lo derecho es relativo a lo izquierdo.
Hemos ya mostrado que todo es relativo al que juzga: cada cosa aparece relativa a este animal, a este hombre, a este sentido, a tal circunstancia;-y a lo que acompaña a la observación de la cosa: cada cosa aparece con esta mezcla, de este modo, en esta composición, en esta cantidad, en esta posición-. Pero es posible mostrar también que todo es relativo a alguna cosa del modo siguiente. ¿Lo absoluto difiere de lo relativo o no? Si no es diferente, es relativo. Si es diferente, como todo lo que es diferente es relativo a alguna cosa (a aquello de lo que se dice que difiere), lo absoluto es también relativo.
Además, en lo que existe, hay según los dogmáticos, los géneros superiores, las especies últimas, los géneros y las especies [intermedias]. Ahora bien, todo esto es relativo a algo. Por tanto todo es relativo. Además, en lo que existe, hay lo que es claro y lo que es obscuro, según dicen. Lo que aparece es señal de lo que es obscuro, porque lo que es obscuro está significado por lo que aparece.
Lo que aparece según ellos, revela lo que es obscuro. Lo que significa y lo que es significado son relativos. Por tanto, todo es relativo. Además, en las cosas que existen, unas son semejantes, las otras desemejantes, unas iguales, otras desiguales. Y esto son relaciones. Por tanto, todo es relativo.
Por último, aquel que niega que todo es relativo, confirma que todo es relativo, ya que muestra que la proposición misma «todo es relativo» es relativa a nosotros, que no es absoluta, porque él nos contradice.
En resumen, como mostramos que todo es relativo, evidentemente no podemos decir qué es cada objeto en cuanto a su naturaleza y absolutamente, sino cómo aparece, en relación con algo. De donde se sigue que debemos suspender nuestro juicio sobre la naturaleza de las cosas.