Russell: el principi inductiu 1
De Wikisofia
El principi inductiu (1)
Les seves dues parts poden ser formulades de la següent manera:
a) Quan una cosa d'una certa espècie, A, s'ha trobat amb freqüència associada amb una altra cosa d'una altra espècie determinada, B, i no s'ha trobat mai dissociada de la cosa de l'espècie B, com més gran sigui el nombre de casos en què A i B s'hagin trobat associats, major serà la probabilitat que es trobin associats en un nou cas en el qual sapiguem que una d'elles es troba present.
b) En les mateixes circumstàncies, un nombre suficient de casos d'associació convertirà la probabilitat de la nova associació gairebé en una certesa i farà que s'aproximi d'una manera indefinida a la certesa.
| Los problemas de la filosofía, Labor, Barcelona 1978, p. 64. |
Vegeu també: el principi de la inducció 2.
Vegeu també: el principi de la inducció 1.
Vegeu també: el principi inductiu 2.
Original en castellà
El principio inductivo (1)
Sus dos partes pueden ser formuladas de la siguiente manera:
a) Cuando una cosa de una cierta especie, A, se ha hallado con frecuencia asociada con otra cosa de otra especie determinada, B, y no se ha hallado jamás disociada de la cosa de la especie B, cuanto mayor sea el número de casos en que A y B se hayan hallado asociados, mayor será la probabilidad de que se hallen asociados en un nuevo caso en el cual sepamos que una de ellas se halla presente.
b) En las mismas circunstancias, un número suficiente de casos de asociación convertirá la probabilidad de la nueva asociación casi en una certeza y hará que se aproxime de un modo indefinido a la certeza.