Accions

Recurs

Rorty: no hi ha problemes de la filosofia

De Wikisofia

... ja no em sento inclinat per més temps a veure «els problemes de la filosofia» com nomenant un gènere natural -ja no inclinat a pensar en «filosofia» com [...] «una de les activitats humanes identificables». La segona és que tampoc em sento inclinat a pensar que existeix tal cosa com «el llenguatge» en qualsevol sentit en què fos possible parlar de «problemes de llenguatge». [...] L'únic gènere natural que pogués ser designat amb utilitat pel terme «problemes de la filosofia» és, penso, el conjunt de problemes interrelacionats plantejats per les teories representativistes del coneixement. Són problemes sobre la relació entre la ment i la realitat, o el llenguatge i la realitat, vists com la relació entre un mitjà de representació i el suposadament representat. [...] l'assalt de Quine i Davidson a les distincions entre els judicis analítics i sintètics, qüestions conceptuals i qüestions empíriques, llenguatge i fet, han tornat difícil la formulació de tals problemes –la dificultat de pensar la relació entre els enunciats i el món com a representativa–. Però en aquella època encara no m'havia adonat del radical que era l'atac de Davidson a les concepcions tradicionals del llenguatge. [...] Davidson recomanava desembarassar-se del «dualisme d'esquema i món» [...]

Si ens desembarassem de la idea que hi ha representacions, llavors queda escàs interès en la relació entre la ment i el món o el llenguatge i el món.

«Veinte años después», en Rorty, R., El giro lingüístico, Paidós ICE-UAB, Barcelona 1990, p.161.

Original en castellà

...ya no me siento inclinado por más tiempo a ver «los problemas de la filosofía» como nombrando un género natural -ya no inclinado a pensar en «filosofía» como [...] «una de las actividades humanas identificables». La segunda es que tampoco me siento inclinado a pensar que existe tal cosa como «el lenguaje» en cualquier sentido en que fuera posible hablar de «problemas de lenguaje». [...] El único género natural que pudiera ser designado con utilidad por el término «problemas de la filosofía» es, pienso, el conjunto de problemas interrelacionados planteados por las teorías representativistas del conocimiento. Son problemas sobre la relación entre la mente y la realidad, o el lenguaje y la realidad, vistos como la relación entre un medio de representación y lo supuestamente representado. [...] el asalto de Quine y Davidson a las distinciones entre los juicios analíticos y sintéticos, cuestiones conceptuales y cuestiones empíricas, lenguaje y hecho, han vuelto difícil la formulación de tales problemas –la dificultad de pensar la relación entre los enunciados y el mundo como representativa–. Pero en aquella época aún no me había dado cuenta de lo radical que era el ataque de Davidson a las concepciones tradicionales del lenguaje. [...] Davidson recomendaba desembarazarse del «dualismo de esquema y mundo» [...]

Si nos desembarazamos de la idea de que hay representaciones, entonces queda escaso interés en la relación entre la mente y el mundo o el lenguaje y el mundo.