Ortega: meditacions de la tècnica
De Wikisofia
Aquesta nova consciència de la tècnica com tal col·loca a l'home, per vegada primera, en una situació radicalment diferent de la qual mai va experimentar; en certa manera, antitètica. Perquè fins a ella havia predominat en la idea que l'home tenia la seva vida, la consciència de tot el que podia fer, del que no podia fer, del que era incapaç de fer; en suma, de la seva feblesa i de la seva limitació. Però la idea que avui tenim – revisqui ara cadascun de vostès aquesta idea que té – ens col·loca en la situació tragicòmica – és a dir, còmica, però també tràgica – que quan ens ocorre la cosa més extravagant ens sorprenem en astorament perquè en la nostra última sinceritat no ens atrevim a assegurar que aquesta extravagància – el viatge als astres, per exemple – és impossible de realitzar. Podria ser, potser, que en el moment de dir això ens arribés un periòdic i ens comuniqués que, havent-se assolit proporcionar a un projectil una velocitat de sortida superior a la força de la gravetat, s'havia col·locat un objecte terrestre en els voltants de la Lluna. És a dir, que l'home està avui, en el seu fons, astorat per la consciència de la seva principal limitació. I per ventura això contribueix al fet que no sàpiga ja qui és – perquè en trobar-se, en principi, capaç de ser tot l'imaginable, ja no sap què és el que efectivament és.
José ORTEGA I GASSET, Meditaciones de la técnica.
Original en castellà
Esta nueva conciencia de la técnica como tal coloca al hombre, por vez primera, en una situación radicalmente distinta de la que nunca experimentó; en cierto modo,antitética. Porque hasta ella había predominado en la idea que el hombre tenía su vida, la conciencia de todo lo que podía hacer, de lo que no podía hacer, de lo que era incapaz de hacer; en suma, de su debilidad y de su limitación. Pero la idea que hoy tenemos – reavive ahora cada uno de ustedes esa idea que tiene – nos coloca en la situación tragicómica – es decir, cómica, pero también trágica – de que cuando se nos ocurre la cosa más extravagante nos sorprendemos en azoramiento porque en nuestra última sinceridad no nos atrevemos a asegurar que esa extravagancia – el viaje a los astros, por ejemplo – es imposible de realizar. Tenemos que, a lo mejor, en el momento de decir eso llegase un periódico y nos comunicara que, habiéndose logrado proporcionar a un proyectil una velocidad de salida superior a la fuerza de la gravedad, se había colocado un objeto terrestre en las inmediaciones de la Luna. Es decir, que el hombre está hoy, en su fondo, azorado por la conciencia de su principal limitación. Y acaso ello contribuye a que no sepa ya quién es – porque al hallarse, en principio, capaz de ser todo lo imaginable, ya no sabe qué es lo que efectivamente es.
José ORTEGA Y GASSET, Meditaciones de la técnica