Nietzsche: crítica de la voluntat schopenhaueriana
De Wikisofia
La «voluntat de poder» és una varietat de la «voluntat» o pot identificar-se amb el concepte de «voluntat»? Significa el mateix que «desig», que la necessitat de manar? És la mateixa «voluntat» amb què Schopenhauer defineix el «en si de les coses»?
El meu principi és que la voluntat dels psicòlegs anteriors és una generalització injustificada; que aquesta voluntat no existeix, que en comptes de concebre les expressions diverses d'una voluntat determinada en diverses formes, s'ha esborrat el caràcter de la voluntat amputant-li el seu contingut, la seva direcció; aquest és eminentment el cas de Schopenhauer: el que ell anomena la «voluntat» no és més que una fórmula buida. Encara menys equival a un «voler-viure», ja que la vida és només un cas particular de la voluntat de poder; dir que tot tendeix a reduir-se a aquesta forma particular de la voluntat de poder és una afirmació arbitrària.
[...]
Schopenhauer és un residu (estat anterior a la Revolució): compassió, sensualisme, art, debilitat de la voluntat, catolicisme dels anhels més espirituals: en el fons, és el bon segle XVIII.
És característic l'error fonamental de Schopenhauer respecte a la voluntat (creure que la necessitat, l'instint, l'impuls, són l'essencial en la voluntat): disminució del valor de la voluntat fins al seu total desconeixement.
De la mateixa forma, odi contra la voluntat; intent de veure en la renúncia en voler, en l'«Ésser subjectiu sense fi ni intenció» (en el «subjecte pur i sense voluntat») un valor superior, el valor superior per excel·lència. Símptoma greu de cansament o debilitat de la voluntat: ja que és ella realment la que mana sobre els desitjos, i la que els assenyala el camí i els assigna la mesura....
| La Voluntad de Poder, libro II, § 23, y libro IV, § 43. De la selecció de textos En torno a la Voluntad de Poder, Península, Barcelona 1973, p.104-105. |
Original en castellà
¿La «voluntad de poder» es una variedad de la «voluntad» o puede identificarse con el concepto de «voluntad»? ¿Significa lo mismo que «deseo», que la necesidad de mandar? ¿Es la misma «voluntad» con que Schopenhauer define el «en sí de las cosas»?
Mi principio es que la voluntad de los psicólogos anteriores es una generalización injustificada; que esa voluntad no existe, que en vez de concebir las expresiones diversas de una voluntad determinada en varias formas, se ha borrado el carácter de la voluntad amputándole su contenido, su dirección; éste es eminentemente el caso de Schopenhauer: lo que él llama la «voluntad» no es más que una fórmula vacía. Todavía menos equivale a un «querer-vivir», ya que la vida es sólo un caso particular de la voluntad de poder; decir que todo tiende a reducirse a esa forma particular de la voluntad de poder es una afirmación arbitraria.
[...]
Schopenhauer es un residuo (estado anterior a la Revolución): compasión, sensualismo, arte, debilidad de la voluntad, catolicismo de los anhelos más espirituales: en el fondo, es el buen siglo XVIII.
Es característico el error fundamental de Schopenhauer respecto a la voluntad (creer que la necesidad, el instinto, el impulso, son lo esencial en la voluntad): disminución del valor de la voluntad hasta su total desconocimiento.
De la misma forma, odio contra la voluntad; intento de ver en la renuncia al querer, en el «Ser subjetivo sin fin ni intención» (en el «sujeto puro y sin voluntad») un valor superior, el valor superior por excelencia. Síntoma grave de cansancio o debilidad de la voluntad: ya que es ella realmente la que manda sobre los deseos, y la que les señala el camino y les asigna la medida....