Nagel: fisicalisme
De Wikisofia
Per fisicalisme entenc la tesi que una persona, amb totes les seves característiques psicològiques, no és res sobre i per sobre del seu cos, amb totes les seves característiques físiques. Les diverses teories que sostenen aquesta tesi poden aclarir-se d'acord amb les identitats que sostenen que hi ha entre el mental i el físic. Aquestes identitats poden il·lustrar-se amb l'exemple-tipus d'una cambra de galó d'aigua, el qual és idèntic a un conjunt de molècules, cadascuna contenint dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen.
Tots els estats de l'aigua són els d'aquest conjunt de molècules: el que per a l'aigua és estar en una ampolla particular és per a aquestes molècules l'estar disposades en aquesta ampolla. El que per a l'aigua és estar congelada, és per a les molècules estar disposades en una estructura reticulada [space lattice], amb una forta força intermolecular atractiva i amb un moviment individual vibratori relativament feble. El que per a l'aigua és bullir, és per a les molècules el tenir una energia cinètica suficient per a produir una pressió de vapor equivalent a la pressió atmosfèrica, etcètera. A més d'aquestes identitats generals, hi haurà algunes particulars. Tal és la identitat entre una esquitxada individual de l'aigua i una sobtada remoció particular d'alguna de les molècules -una identitat que no implica que una esquitxada sigui sempre idèntica amb eses tipus particular de remoció. En tots aquests casos podem dir alguna cosa com el següent: que l'esquitxada de l'aigua no és és res sobre i per sobre de la remoció d'aquestes molècules; elles són la mateixa ocurrència.
No és clar si tota teoria fisicalista ha d'afirmar la identitat de cada persona amb el seu cos, ni tampoc és fàcil descriure la connexió entre aquesta identitat i aquella dels estats psicològics amb els estats físics.
| Ernst Nagel, Fisicalismo, Cuadernos de Crítica, 2, UNAM, México 1977, p. 5-6. |
Original en castellà
Por fisicalismo entiendo la tesis de que una persona, con todas sus características psicológicas, no es nada sobre y por encima de su cuerpo, con todas sus características físicas. Las diversas teorías que sostienen esta tesis pueden clarificarse de acuerdo con las identidades que sostienen que hay entre lo mental y lo físico. Estas identidades pueden ilustrarse con el ejemplo-tipo de un cuarto de galón de agua, el cual es idéntico a un conjunto de moléculas, cada una conteniendo dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno.
Todos los estados del agua son los de ese conjunto de moléculas: lo que para el agua es estar en una botella particular es para esas moléculas el estar dispuestas en esa botella. Lo que para el agua es estar congelada, es para las moléculas estar dispuestas en una estructura reticulada [space lattice], con una fuerte fuerza intermolecular atractiva y con un movimiento individual vibratorio relativamente débil. Lo que para el agua es hervir, es para las moléculas el tener una energía cinética suficiente para producir una presión de vapor equivalente a la presión atmosférica, etcétera. Además de estas identidades generales, habrá algunas particulares. Tal es la identidad entre una salpicadura individual del agua y una repentina remoción particular de alguna de las moléculas -una identidad que no implica que una salpicadura sea siempre idéntica con eses tipo particular de remoción. En todos estos casos podemos decir algo como lo siguiente: que la salpicadura del agua no es es nada sobre y por encima de la remoción de esas moléculas; ellas son la misma ocurrencia.
No está claro si toda teoría fisicalista debe afirmar la identidad de cada persona con su cuerpo, ni tampoco es fácil describir la conexión entre esta identidad y aquella de los estados psicológicos con los estados físicos.