Accions

Recurs

Marx: l'home, ser natural

De Wikisofia

L'home és immediatament ser natural Com ser natural, i com ser natural viu, està, d'una part, dotat de forces naturals, de forces vitals, és un ser natural actiu, aquestes forces existeixen en ell com a talents i capacitats, com a impulsos; d'una altra part, com ser natural, corpori, sensible, objectiu, és, com l'animal i la planta, un ser pacient, condicionat i limitat; això és, els objectes dels seus impulsos existeixen fora d'ell, com a objectes independents d'ell, però aquests objectes són objectes de la seva necessitat, indispensables i essencials per a l'exercici i afirmació de les seves forces essencials. El que l'home sigui un ésser corpori, amb forces naturals, viu, real, sensible, objectiu, significa que té com a objectiu del seu ser, de la seva exteriorització vital, objectius reals, sensibles, o que només en objectes reals, sensibles, pot exterioritzar la seva vida. Ser objectiu natural, sensible, és el mateix que tenir fora de si objecte, naturalesa, sentit, o que ser per a un tercer objecte, naturalesa, sentit. La gana és una necessitat natural; necessita, doncs, una naturalesa fora de si, un objecte fora de si, per a satisfer-se, per a calmar-se. La gana és la necessitat objectiva que un cos té d'un objecte que està fora d'ell i és indispensable per a la seva integració i exteriorització essencial. El sol és l'objecte de la planta, un objecte indispensable per a ella, confirmador de la seva vida, així com la planta és objecte del sol, com a exteriorització de la força vivificadora del sol, de la força essencial objectiva del sol.

Un ésser que no té la seva naturalesa fora de si no és un ser natural, no participa de ser de la naturalesa. Un ésser que no té cap objecte fora de si no és un ser objectiu. Un ser que no és, al seu torn, objecte per a un tercer ser no té cap ser com a objectiu seu, és a dir, no es comporta objectivament, el seu ser no és objectiu.

Manuscritos: Economía y filosofía, Alianza, Madrid 1986, p.194-195.

Original en castellà

El hombre es inmediatamente ser natural Como ser natural, y como ser natural vivo, está, de una parte, dotado de fuerzas naturales, de fuerzas vitales, es un ser natural activo, estas fuerzas existen en él como talentos y capacidades, como impulsos; de otra parte, como ser natural, corpóreo, sensible, objetivo, es, como el animal y la planta, un ser paciente, condicionado y limitado; esto es, los objetos de sus impulsos existen fuera de él, en cuanto objetos independientes de él, pero estos objetos son objetos de su necesidad, indispensables y esenciales para el ejercicio y afirmación de sus fuerzas esenciales. El que el hombre sea un ser corpóreo, con fuerzas naturales, vivo, real, sensible, objetivo, significa que tiene como objetivo de su ser, de su exteriorización vital, objetivos reales, sensibles, o que sólo en objetos reales, sensibles, puede exteriorizar su vida. Ser objetivo natural, sensible, es lo mismo que tener fuera de si objeto, naturaleza, sentido, o que ser para un tercero objeto, naturaleza, sentido. El hambre es una necesidad natural; necesita, pues, una naturaleza fuera de si, un objeto fuera de si, para satisfacerse, para calmarse. El hambre es la necesidad objetiva que un cuerpo tiene de un objeto que está fuera de él y es indispensable para su integración y exteriorización esencial. El sol es el objeto de la planta, un objeto indispensable para ella, confirmador de su vida, así como la planta es objeto del sol, como exteriorización de la fuerza vivificadora del sol, de la fuerza esencial objetiva del sol.

Un ser que no tiene su naturaleza fuera de si no es un ser natural, no participa de ser de la naturaleza. Un ser que no tiene ningún objeto fuera de sí no es un ser objetivo.Un ser que no es, a su vez, objeto para un tercer ser no tiene ningún ser como objetivo suyo, es decir, no se comporta objetivamente, su ser no es objetivo.