Kuhn, Thomas S.: la història externa
De Wikisofia
Els intents per a situar a la ciència en un context cultural que podria millorar tant el coneixement del seu desenvolupament com dels seus efectes han adoptat tres formes característiques, de les quals la més antiga és l'estudi de les institucions científiques. Bishop Sprat va preparar la seva precursora història de la Royal Society of London gairebé des d'abans que aquesta organització quedés constituïda oficialment, i a partir de llavors han estat innombrables les històries, «fetes a casa», de les societats científiques. Aquests llibres són útils principalment com a font de materials per a l'historiador, i amb prou feines en aquest segle els estudiosos del desenvolupament científic han començat a emprar-los. Al mateix temps, han començat a examinar seriosament els altres tipus d'institucions, especialment les educatives, que poden promoure o inhibir l'avanç de la ciència. Com en qualsevol altra part de la història de la ciència, la literatura de les institucions, en la seva majoria, tracta del segle XVII. [...]
Els historiadors intel·lectuals han considerat l'efecte de la ciència sobre diversos aspectes del pensament occidental, especialment durant els segles XVII i XVIII. Pel que fa a l'època que s'inicia en 1700, no obstant això, aquests estudis són peculiarment insatisfactoris, doncs tendeixen a demostrar la influència, i no tan sols el prestigi, de la ciència. El nom d'un Bacon, un Newton o un Darwin és un símbol potent: hi ha moltes raons per a invocar-lo a més de recordar un deute efectiu. [...] No hi ha dubte que els conceptes científics, particularment els molt extensos, sí que ajuden a canviar les idees extracientífiques. [...]
L'interès per les institucions i l'interès per les idees s'entrellacen naturalment en un tercer enfocament al desenvolupament científic. Es tracta de l'estudi de la ciència en una regió geogràfica tan petita, que permet concentrar-se en l'evolució d'una determinada especialitat tècnica, prou homogènia per a conèixer amb claredat la funció social i la ubicació de la ciència. De tots els tipus d'història externa, aquest és el més modern i el més revelador, doncs requereix experiències i habilitat veritablement àmplies tant en història com en sociologia.
| La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia, FCE, México 1983, p. 137-138. |
Original en castellà
Los intentos por ubicar a la ciencia en un contexto cultural que podría mejorar tanto el conocimiento de su desarrollo como de sus efectos han adoptado tres formas características, de las cuales la más antigua es el estudio de las instituciones científicas. Bishop Sprat preparó su precursora historia de la Royal Society of London casi desde antes de que esta organización quedara constituida oficialmente, y a partir de entonces han sido innumerables las historias, «hechas en casa», de las sociedades científicas. Estos libros son útiles principalmente como fuente de materiales para el historiador, y apenas en este siglo los estudiosos del desarrollo científico han empezado a emplearlos. Al mismo tiempo, han empezado a examinar seriamente los otros tipos de instituciones, en especial las educativas, que pueden promover o inhibir el avance de la ciencia. Como en cualquier otra parte de la historia de la ciencia, la literatura de las instituciones, en su mayoría, trata del siglo XVII. [...]
Los historiadores intelectuales han considerado el efecto de la ciencia sobre varios aspectos del pensamiento occidental, en especial durante los siglos XVII y XVIII. Con respecto a la época que se inicia en 1700, sin embargo, estos estudios son peculiarmente insatisfactorios, pues tienden a demostrar la influencia, y no tan sólo el prestigio, de la ciencia. El nombre de un Bacon, un Newton o un Darwin es un símbolo potente: hay muchas razones para invocarlo además de recordar una deuda efectiva. [...] No cabe duda que los conceptos científicos, particularmente los muy extensos, sí ayudan a cambiar las ideas extracientíficas. [...]
El interés por las instituciones y el interés por las ideas se entrelazan naturalmente en un tercer enfoque al desarrollo científico. Se trata del estudio de la ciencia en una región geográfica tan pequeña, que permite concentrarse en la evolución de una determinada especialidad técnica, lo suficientemente homogénea como para conocer con claridad la función social y la ubicación de la ciencia. De todos los tipos de historia externa, éste es el más moderno y el más revelador, pues requiere experiencias y habilidad verdaderamente amplias tanto en historia como en sociología.