Kant: l'única cosa absolutament bona
De Wikisofia
l'única cosa absolutament bona
Ni al món ni, en general, fora d'ell és possible pensar res que pugui ser considerat bo sense restricció excepte una bona voluntat. L'enteniment, l'enginy, la facultat de destriar, o com vulguin anomenar-se els talents de l'esperit; o el valor, la decisió, la constància en els propòsits com a qualitats del temperament són, sens dubte, bons i desitjables en molts sentits, encara que també poden arribar a ser extremadament dolents i nocius si la voluntat que ha de fer ús d'aquests dons de la naturalesa i la constitució de la qual es diu pròpiament caràcter no és bona. [...]
La bona voluntat no és bona pel que efectuï o realitzi ni per la seva aptitud per a aconseguir alguna determinada fi proposada prèviament, sinó que només és bona pel voler, és a dir, en si mateixa, i considerada per si mateixa és, sense comparació, moltíssim més valuosa que tot el que per mitjà d'ella poguéssim realitzar.
| Metafísica de las costumbres, cap. 1 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 53-54). |
Original en castellà
lo único absolutamente bueno
Ni en el mundo ni, en general, fuera de él es posible pensar nada que pueda ser considerado bueno sin restricción excepto una buena voluntad. El entendimiento, el ingenio, la facultad de discernir, o como quieran llamarse los talentos del espíritu; o el valor, la decisión, la constancia en los propósitos como cualidades del temperamento son, sin duda, buenos y deseables en muchos sentidos, aunque también pueden llegar a ser extremadamente malos y dañinos si la voluntad que debe hacer uso de estos dones de la naturaleza y cuya constitución se llama propiamente carácter no es buena. [...]
La buena voluntad no es buena por lo que efectúe o realice ni por su aptitud para alcanzar algún determinado fin propuesto previamente, sino que sólo es buena por el querer, es decir, en sí misma, y considerada por sí misma es, sin comparación, muchísimo más valiosa que todo lo que por medio de ella pudiéramos realizar.