Accions

Recurs

Kant: el paralogisme del jo

De Wikisofia

En la manera de procedir de la psicologia racional domina un paralogisme que pot exposar-se mitjançant el següent sil·logisme:

El que no pot ser pensat d'una altra manera que com a subjecte, tampoc pot existir d'una altra manera que com a subjecte i és, consegüentment, substància.

Ara bé, un ser pensant, considerat únicament com a tal, no pot ser pensat més que com a subjecte.

Per tant, no existeix més que com a tal, és a dir, com a substància.

En la premissa major es parla d'un ésser que pot ser pensat en qualsevol aspecte i, consegüentment, també tal com pot donar-se en la intuïció. En la menor, en canvi, només es parla del mateix ser en la mesura en què aquest es considera a si mateix com a subjecte en relació amb el pensament i la consciència, no considerat en relació amb la intuïció mitjançant la qual és donat al pensament com a objecte. La conclusió és, doncs, deduïda per sophisma figurae dictionis, és a dir, mitjançant fal·làcia.

Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 1, B 411, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 369).