Hospers: propietats emergents

Es diu que el vitalisme afirma que les característiques dels éssers vius són emergents, mentre que el mecanicisme ho nega. Abans que puguem discutir aquesta posició hem de tenir clar què es vol dir en anomenar emergent a una característica. Un exemple podrà donar la millor indicació preliminar; un exemple, a més, no pres de les ciències biològiques, sinó de la química: l'aigua està composta d'hidrogen i oxigen. L'hidrogen és gasós a la temperatura ordinària i és altament combustible; l'oxigen també és gasós a temperatures ordinàries però és incombustible; en canvi, és una condició necessària de la combustió. Els dos junts formen l'aigua, que no és gasosa sinó líquida a temperatures ordinàries, i no és combustible ni condició necessària de la combustió; per contra, s'usa per a detenir la combustió. No és rar que dos elements es combinin per a formar alguna cosa amb propietats químiques notòriament diferents? En la química es podrien multiplicar els casos d'això: per exemple, la combinació del sodi, que és altament corrosiu exposat a l'aire o a l'aigua, amb el clor, un gas verdós semi-verinós, per a formar sal ordinària de taula. Sorgeix la qüestió: Si mai haguéssim tingut experiència de l'aigua o de la sal, seríem capaços de predir quines propietats tindrien, merament a partir del coneixement de les propietats que posseeixen l'hidrogen i l'oxigen sols, o el sodi i el clor sols? Si no poguéssim predir l'existència d'aquestes propietats, llavors serien emergents; però si fóssim capaços de predir-les, no serien emergents. (La paraula «emergent» aquí és metafòrica, però sembla provenir del fet que les propietats d'un compost semblen emergir dels elements sense ser evidents en els elements mateixos).

Introducción al análisis filosófico, 2 vols., vol. 1, Alianza, Madrid 1976, p. 470-471.

---

Original en castellà

Se dice que el vitalismo afirma que las características de los seres vivos son emergentes, en tanto que el mecanicismo lo niega. Antes de que podamos discutir esta posición debemos tener claro qué se quiere decir al llamar emergente a una característica. Un ejemplo podrá dar la mejor indicación preliminar; un ejemplo, además, no tomado de las ciencias biológicas, sino de la química: el agua está compuesta de hidrógeno y oxígeno. El hidrógeno es gaseoso a la temperatura ordinaria y es altamente combustible; el oxígeno también es gaseoso a temperaturas ordinarias pero es incombustible; en cambio, es una condición necesaria de la combustión. Los dos juntos forman el agua, que no es gaseosa sino líquida a temperaturas ordinarias, y no es combustible ni condición necesaria de la combustión; por el contrario, se usa para detener la combustión. ¿No es raro que dos elementos se combinen para formar algo con propiedades químicas notoriamente diferentes? En la química se podrían multiplicar los casos de esto: por ejemplo, la combinación del sodio, que es altamente corrosivo expuesto al aire o al agua, con el cloro, un gas verdoso semivenenoso, para formar sal ordinaria de mesa. Surge la cuestión: Si nunca hubiéramos tenido experiencia del agua o de la sal, ¿seríamos capaces de predecir qué propiedades tendrían, meramente a partir del conocimiento de las propiedades que poseen el hidrógeno y el oxígeno solos, o el sodio y el cloro solos? Si no pudiésemos predecir la existencia de estas propiedades, entonces serían emergentes; pero si fuésemos capaces de predecirlas, no serían emergentes. (La palabra «emergente» aquí es metafórica, pero parece provenir del hecho de que las propiedades de un compuesto parecen emerger de los elementos sin ser evidentes en los elementos mismos).