Accions

Recurs

Exemple sobre el buit

De Wikisofia

En la física especulativa, mancada d'experimentació i pròpia del mer «sentit comú» d'Aristòtil, la velocitat ([math]V[/math], relació entre l'espai [math]I[/math] i el temps [math]T[/math]) d'un cos s'entenia com directament proporcional per força aplicada [math](F)[/math], i inversament proporcional al producte del seu «pes» [math](P)[/math] pel fregament [math](R[/math]). Així, [math]V=\frac{F}{P.R}[/math], i atès que [math]V=\frac{I}{T}[/math], s'ha de [math]V=\frac{I.P.R}{F}[/math], però si [math]R=0[/math], llavors [math]T=0[/math], és a dir, en el buit, ja que la resistència o fregament ha de ser nul, el temps seria instantani i la velocitat infinita. L'evidència de l'existència del temps i de la finitud de la velocitat demostra, segons aquesta teoria, la inexistència del buit.