Diògenes Laerci: Alcmèon
De Wikisofia
Alcmèon
Alcmèon, natural de Crotona, també escoltà Pitàgoras. Parla especialment de qüestions mèdiques, però sovint s interessa per la natura, com quan diu: «La majoria de les coses humanes són dobles». Sembla que ha estat el primer a redactar un estudi sobre la natura, [1] segons diu Favorí (fr. 74) en la Història vària, i a sostenir que la lluna i els cossos celests que hi ha damunt d’ella tenen una natura eterna.
Era fill de Pirítous, com ell mateix indica al començament del seu escrit (fr. 1):
- Alcmèon de Crotona, fill de Pirítous, digué això a Brontí, Leont i Batil·los: «Tant de les coses invisibles com de les coses mortals, [2] els déus en tenen un coneixement clar, mentre que els homes en fan inferències», etc.
Afirmà que l’ànima és immortal i que es mou constantment, com el sol.
| Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs. Vol. 2, Traducció i edició a cura d’Antoni Piqué Angordans. Ed. Laia, Barcelona, 1988, pp. 138-139 |
- ↑ 84. Notícia dubtosa, vegeu 2,2 —segons Themist. 36,217, el primer fou Anaximandre
- ↑ 85 Segons una correctura de Wachtler, no recollida per Long, però sí per DK I 214, n., el text diria: «de les coses visibles i de les coses invisibles». I no és fora de lloc la proposta, ja que la contraposició, és òbvia entre «visible» i «invisible», entre «coneixement» i «inferència», a l’estil d’Alcmèon —llevat que «mortals» sigui equivalent de «visibles».