Cournot: teoria de l'atzar
De Wikisofia
Creiem que, en altres obres, hem deixat en clar i definit amb major exactitud que el que puguin haver-hi assolit antecessors nostres la idea d'atzar en mostrar que no es tracta, com a tantes vegades s'ha dit, d'un fantasma que ens hem creat per a disfressar la nostra pròpia ignorància, ni d'una idea relativa a l'estat variable i sempre imperfecte dels nostres coneixements, sinó més aviat de la noció d'un fet veritable en si mateix, la veritat del qual en alguns casos pot quedar establerta per raonament o més aviat normalment comprovada per observació, com la de qualsevol fet natural. El fet natural així establert o comprovat consisteix en la independència mútua de diverses sèries de causes i efectes que concorren accidentalment en la producció d'un determinat fenomen, que per aquesta raó es qualifica de fortuït; i aquesta independència entre baules particulars no exclou per res la idea d'una dependència comuna de tots ells respecte d'una anella primordial, més enllà o més ençà dels límits que podem aconseguir amb els nostres raonaments i observacions. Del fet que la naturalesa agiti sense parar i a tot arreu el gobelet de l'atzar, i del fet que l'entrecreuament continu de cadenes de condicions i causes segones, independents uneixis de les altres, doni perpètuament lloc al que anomenem sort o combinacions fortuïtes, no se segueix que Déu no tingui a la seva mà unes i unes altres i que no les hagi disposat totes en un sol decret inicial. No se li falta més al respecte a Déu estudiant les lleis [estadístiques] de l'atzar [...] que estudiant les lleis de l'astronomia o de la física. La mateixa raó ens imposa la idea d'atzar; i l'error imputable a la nostra ignorància consisteix, no a haver-nos forjat aquesta idea, sinó a aplicar-la malament, del que hi ha massa exemples, fins i tot entre els més experts.
| Considérations sur la marche des idées et des événements dans les temps modernes, Vrin, París 1973, p. 9-10. |
Original en castellà
Creemos que, en otras obras, hemos dejado en claro y definido con mayor exactitud que lo que puedan haber logrado antecesores nuestros la idea de azar al mostrar que no se trata, como tantas veces se ha dicho, de un fantasma que nos hemos creado para disfrazar nuestra propia ignorancia, ni de una idea relativa al estado variable y siempre imperfecto de nuestros conocimientos, sino más bien de la noción de un hecho verdadero en sí mismo, cuya verdad en algunos casos puede quedar establecida por razonamiento o más bien normalmente comprobada por observación, como la de cualquier hecho natural. El hecho natural así establecido o comprobado consiste en la independencia mutua de varias series de causas y efectos que concurren accidentalmente en la producción de un determinado fenómeno, que por esta razón se califica de fortuito; y esta independencia entre eslabones particulares no excluye para nada la idea de una dependencia común de todos ellos respecto de una anilla primordial, más allá o más acá de los límites que podemos alcanzar con nuestros razonamientos y observaciones. Del hecho de que la naturaleza agite sin cesar y en todas partes el cubilete del azar, y del hecho de que el entrecruzamiento continuo de cadenas de condiciones y causas segundas, independientes unas de las otras, dé perpetuamente lugar a lo que llamamos suerte o combinaciones fortuitas, no se sigue que Dios no tenga en su mano unas y otras y que no las haya dispuesto todas en un solo decreto inicial. No se le falta más al respeto a Dios estudiando las leyes [estadísticas] del azar [...] que estudiando las leyes de la astronomía o de la física. La misma razón nos impone la idea de azar; y el error imputable a nuestra ignorancia consiste, no en habernos forjado esta idea, sino en aplicarla mal, de lo que hay demasiados ejemplos, incluso entre los más expertos.