Cita de Ruyer 1
De Wikisofia
El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues:
a) regla de separació (o modus ponens, nom d'una variant del sil·logisme hipotètic):
b) regla de substitució en els axiomes i teoremes.
Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions.
Així, el sistema de Frege (modificat per Lukasiewicz) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors [math]\rightarrow, ¬, [...][/math].
1) [math]\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))[/math]
2) [math]\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r))[/math]
3) [math]\vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p)[/math]
Es pot demostrar que la fórmula
[math](p\rightarrow p)[/math]
que semblar expressar una veritat lògica més fonamental que cadascun dels tres axiomes, és en realitat un teorema, obtingut per demostració: en substituir en l'axioma 2,
[math]q[/math] per [math](p\rightarrow p)[/math] i [math]r[/math] per [math]p[/math]
s'obté una fórmula la forma de la qual és l'axioma 1:
axioma 1 [math]\rightarrow[/math](axioma 1 [math]\rightarrow[/math][math](p\rightarrow p)[/math]
dues aplicacions de la regla de separació permeten obtenir
[math](p\rightarrow p)[/math]
P. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, 1994, 2ª ed., p. 81. |
Original en castellà
La principal ventaja de estos sistemas «de la primera generación» [,,,], es la simplicidad de reglas de derivación, reducidas a dos:
a) regla de separación (o modus ponens, nombre de una variante del silogismo hipotético):
b) regla de sustitución en los axiomas y teoremas.
Esta ventaja tiene como contrapartida el carácter artificial de la construcción, que aparece ya en la elección de los axiomas, y el carácter tedioso y pesado de las demostraciones.
Así, el sistema de Frege (modificado por Lukasiewicz) supone tres axiomas, construidos sólo con los operadores [math]\rightarrow, ¬, [...][/math].
1) [math]\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))[/math]
2) [math]\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r))[/math]
3) [math]\vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p)[/math]
Se puede demostrar que la fórmula
[math](p\rightarrow p)[/math]
que parecer expresar una verdad lógica más fundamental que cada uno de los tres axiomas, es en realidad un teorema, obtenido por demostración: al sustituir en el axioma 2,
[math]q[/math] por [math](p\rightarrow p)[/math] y [math]r[/math] por [math]p[/math]
se obtiene una fórmula cuya forma es el axioma 1:
axioma 1 [math]\rightarrow[/math](axioma 1 [math]\rightarrow[/math][math](p\rightarrow p)[/math]
dos aplicaciones de la regla de separación permiten obtener
[math](p\rightarrow p)[/math]