Accions

Recurs

Bunge: pseudociència

De Wikisofia

Direm que una pseudociencia PSC és un camp de coneixements definibles per la decatupla

tal que:

1) C és una comunitat de creients, no d'investigadors;

2) La societat amfitriona PS dóna suport a C per motius pràctics (p. ex., perquè PSC és un bon negoci, o perquè reforça a la ideologia imperant) o tolera a C encara que l'exilia fora de la cultura oficial;

3) el domini o univers del discurs D conté ítems imaginaris, tals com a influències astrals, pensaments desencarnats, superegos, memòries ancestrals, voluntat nacional, destí manifest, objectes voladors no identificats, i similars, als quals tots els membres de C els assignen existència real;

4) la concepció general o filosofia G inclou

  • a) una ontologia que admet l'existència real d'ens o processos immaterials, tals com fantasmes,
  • b) una gnoseologia que admet arguments d'autoritat, o maneres paranormals de coneixements accessibles només als iniciats, o als entrenats per a interpretar certs textos canònics, o
  • c) un ethos que, lluny de ser el de la lliure recerca de la veritat, de la profunditat i de la sistematicitat, és el de la defensa obstinada del dogma, si és necessari, amb ajuda de l'engany o la violència;

5) el fons formal F és modestíssim: PSC no sempre respecta la lògica, i els models matemàtics són l'excepció i, quan han estat proposats, han resultat improbables o falsos;

6) el fons específic E és molt petit si no buit: una pseudociència aprèn poc o res d'altres camps de coneixements, i contribueix poc o res a ells;

7) la problemàtica P inclou problemes mal plantejats (perquè té supòsits falsos) i típicament (encara que no sempre) pràctics més que cognoscitius;

8) el fons de coneixements acumulats A és petit, està estancat, i conté nombroses hipòtesis incontrastables o incompatibles amb hipòtesis científiques ben confirmades (lleis); en particular no conté lleis pròpiament dites;

9) els objectius O són típicament pràctics, abans que cognoscitius, com correspon al caràcter predominantment pràctic de la problemàtica P; en canvi O no conté els objectius característics de la investigació científica: la recerca de lleis, la seva sistematització en teories, i la utilització d'aquestes per a explicar i predir;

10) la metòdica M conté mètodes que no són contrastables ni justificables; en canvi, típicament, PSC no fa experiments ni admet la crítica;

11) la composició de les vuit últimes components de PSC amb prou feines canvia en el curs del temps i, quan canvia, ho fa en forma limitada i de resultes de controvèrsies o de pressions externes, no d'investigacions científiques;

12) PSC no té parents propers,excepte potser una altra pseudociència, amb els quals pugui interactuar fructíferament; o sigui, PSC està pràcticament aïllada, no existeix un sistema de pseudociències paral·lel al de les ciències.

Seudociencia e ideología, Alianza, Madrid 1985, p. 68-70.

Original en castellà

Diremos que una seudociencia SC es un campo de conocimientos definibles por la decatupla

tal que

1) C es una comunidad de creyentes, no de investigadores;

2) La sociedad anfitriona S apoya a C por motivos prácticos (p. ej., porque SC es un buen negocio, o porque refuerza a la ideología imperante) o tolera a C aunque la exilia fuera de la cultura oficial;

3) el dominio o universo del discurso D contiene ítems imaginarios, tales como influencias astrales, pensamientos desencarnados, superegos, memorias ancestrales, voluntad nacional, destino manifiesto, objetos voladores no identificados, y similares, a los que todos los miembros de C les asignan existencia real;

4) la concepción general o filosofía G incluye

a) una ontología que admite la existencia real de entes o procesos inmateriales, tales como fantasmas,

b) una gnoseología que admite argumentos de autoridad, o modos paranormales de conocimientos accesibles sólo a los iniciados, o a los entrenados para interpretar cierto textos canónicos, o

c) un ethos que, lejos de ser el de la libre búsqueda de la verdad, de la profundidad y de la sistematicidad, es el de la defensa obstinada del dogma, si es necesario, con ayuda del engaño o la violencia;

5) el fondo formal F es modestísimo: SC no siempre respeta la lógica, y los modelos matemáticos son la excepción y, cuando han sido propuestos, han resultado improbables o falsos;

6) el fondo específico E es muy pequeño cuando no vacío: una seudociencia aprende poco o nada de otros campos de conocimientos, y contribuye poco o nada a ellos;

7) la problemática P incluye problemas mal planteados (por tener supuestos falsos) y típicamente (aunque no siempre) prácticos más que cognoscitivos;

8) el fondo de conocimientos acumulados A es pequeño, está estancado, y contiene numerosas hipótesis incontrastables o incompatibles con hipótesis científicas bien confirmadas (leyes); en particular no contiene leyes propiamente dichas;

9) los objetivos O son típicamente prácticos, antes que cognoscitivos, como corresponde al carácter predominantemente práctico de la problemática P; en cambio O no contiene los objetivos característicos de la investigación científica: la búsqueda de leyes, su sistematización en teorías, y la utilización de éstas para explicar y predecir;

10) la metódica M contiene métodos que no son contrastables ni justificables; en cambio, típicamente, SC no hace experimentos ni admite la crítica;

11) la composición de las ocho últimas componentes de SC apenas cambia en el curso del tiempo y, cuando cambia, lo hace en forma limitada y de resultas de controversias o de presiones externas, no de investigaciones científicas;

12) SC no tiene parientes próximos,salvo quizá otra seudociencia, con los que pueda interactuar fructíferamente; o sea, SC está prácticamente aislada, no existe un sistema de seudociencias paralelo al de las ciencias. Seudociencia e ideología, Alianza, Madrid 1985, p. 68-70.