Bachelard: noció d'obstacle epistemològic
De Wikisofia
Quan es busquen condicions psicològiques del progrés de la ciència, s'arriba aviat a la convicció que cal plantejar el problema del coneixement científic en termes d'obstacles. I no es tracta d'obstacles externs, com la complexitat i la fugacitat dels fenòmens, ni d'incriminar la debilitat dels sentits i de l'esperit humà: en el mateix acte de conèixer, íntimament, apareixen, per una espècie de necessitat funcional, pauses i inquietuds. Aquí mostrarem causes d'estancaments i fins i tot de regressió, descobrirem causes d'inèrcia a les quals anomenarem obstacles epistemològics. El coneixement del real és una llum que projecta sempre ombres en alguna part. Mai és immediat i ple. Les revelacions del real són sempre recurrents. El real no és mai «el que podríem pensar», sinó el que haguéssim hagut de pensar. El pensament empíric és clar després, quan l'aparell de les raons ja està a punt. Tornant sobre un passat d'errors, trobem la veritat en un veritable penedir-se intel·lectual. De fet, es coneix contra un coneixement anterior, destruint coneixements mal fets, remuntant el que, en el propi esperit, impedeix l'espiritualització.
| Epistemología (Textos escogidos por Dominique Lecourt), Anagrama, Barcelona 1973, p. 187-188. |
Original en castellà
Cuando se buscan condiciones psicológicas del progreso de la ciencia, se llega pronto a la convicción de que hay que plantear el problema del conocimiento científico en términos de obstáculos. Y no se trata de obstáculos externos, como la complejidad y la fugacidad de los fenómenos, ni de incriminar la debilidad de los sentidos y del espíritu humano: en el mismo acto de conocer, íntimamente, aparecen, por una especie de necesidad funcional, pausas e inquietudes. Aquí mostraremos causas de estancamientos e incluso de regresión, descubriremos causas de inercia a las que llamaremos obstáculos epistemológicos. El conocimiento de lo real es una luz que proyecta siempre sombras en alguna parte. Nunca es inmediato y pleno. Las revelaciones de lo real son siempre recurrentes. Lo real no es nunca «lo que podríamos pensar», sino lo que hubiéramos debido pensar. El pensamiento empírico es claro después, cuando el aparato de las razones ya está a punto. Volviendo sobre un pasado de errores, encontramos la verdad en un verdadero arrepentirse intelectual. De hecho, se conoce contra un conocimiento anterior, destruyendo conocimientos mal hechos, remontando lo que, en el propio espíritu, impide la espiritualización.