Accions

Recurs

Aristòtil: Déu, el primer movent

De Wikisofia

Ja que les coses poden ser de la manera indicada, i si no fossin de tal manera tot procediria de la nit, de «totes les coses juntes» i del que no és, aquestes dificultats queden resoltes, i existeix alguna cosa que es mou eternament amb moviment incessant, i aquest és circular. (Això ho posen de manifest no només el raonament, sinó també els fets). De manera que el primer cel serà etern. Hi ha també, per tant, alguna cosa que mou. I com el que està en moviment i mou és intermedi, hi ha certament alguna cosa que mou sense estar en moviment i que és etern, entitat i acte. Ara bé, d'aquesta manera mouen el desitjable i l'intel·ligible, que mouen sense moure's. I els primers d'aquests s'identifiquen. [...]

I ja que hi ha alguna cosa que mou sent això mateix immòbil, estant en acte, això no pot canviar en cap sentit. El primer dels canvis és el moviment local, i d'aquest, el circular: doncs bé, aquest és el moviment produït per allò. Es tracta, per tant, d'alguna cosa que existeix necessàriament, és perfecte, i d'aquesta manera és principi. [...]

D'un principi tal pengen l'Univers i la Naturalesa. I la seva activitat és com la més perfecta que nosaltres som capaços de realitzar per un breu interval de temps (ell està sempre en tal estat, alguna cosa que per a nosaltres és impossible), doncs la seva activitat és plaer (per això l'estar despert, la sensació i el pensament són summament plaents, i en virtut d'aquests ho són les esperances i els records). Al seu torn, el pensament per si s'ocupa del millor per si, i el pensament per excel·lència del millor per excel·lència. I l'enteniment es capta a si mateix captant l'intel·ligible, doncs esdevé intel·ligible en entrar en contacte amb l'intel·ligible i pensar-ho, de manera que enteniment i intel·ligible s'identifiquen. Enteniment és, en efecte, la capacitat de rebre l'intel·ligible, és a dir, l'entitat, però quan ho té està en acte, de manera que a aquest pertany amb més raó el diví que l'enteniment sembla posseir, i l'activitat contemplativa és el més plaent i perfecte. [...]

I en ell hi ha vida, perquè l'activitat de l'enteniment és vida i ell s'identifica amb tal activitat. I la seva activitat és, en si mateixa, vida perfecta i eterna. Afirmem, doncs, que Déu és un vivent etern i perfecte. Així doncs, a Déu correspon viure una vida contínua i eterna. Això és, doncs, Déu.

Metafísica, XII, 7, 1072a-1073a (Gredos, Madrid 1944, p. 485-489).