Accions

Raciovitalisme

De Wikisofia

J. Ortega y Gasset

El raciovitalisme o teoria de la raó vital és una concepció de la racionalitat creada per Ortega y Gasset. Aquest autor, que com Nietzsche critica la dictadura d'una raó abstracta al món occidental d'origen socràtic, sosté que ni hem d'acceptar l'unilateral punt de vista del vitalisme, ni tampoc el no menys unilateral del racionalisme. És a dir, no podem reduir l'humà a mer fenomen biològic, però tampoc podem acceptar una raó que ha suplantat la vida i ha posat aquesta en funció d'aquella: «La raó pura no pot suplantar a la vida: la cultura de l'intel·lecte abstracte no és, enfront de l'espontània, una altra vida que es basti a si mateixa i pugui desallotjar a aquella. És tan sols una breu illa surant sobre el mar de la vitalitat primària. Lluny de poder substituir a aquesta, ha de recolzar-se en ella, nodrir-se d'ella com cadascun dels membres viu de l'organisme sencer» (veg. text més ampli ). Per a superar els dos pols esmentats del mer vitalisme i del nus racionalisme, Ortega crea la noció de raó vital. Aquesta valora la racionalitat, però és conscient de les seves arrels en les necessitats vitals, i la posa al servei de la vida, que és la realitat autènticament radical (veg. text). Aquesta radicalitat de la vida, no obstant això, en l'home exigeix un saber, que és un saber a quin atenir-se, i aquest és el fonament de la raó. La noció d'un saber a quin atenir-se va unida a l'altra gran tesi orteguiana, la del perspectivisme i circunstancialisme: «jo sóc jo i la meva circumstància». Però presa abstractament, la fusió d'una raó vital com la descrita amb el perspectivisme, podria donar lloc a una concepció relativista, bé llunyana de les tesis orteguianes. Però és que aquesta fusió ha d'efectuar-se de manera concreta, i la concreció d'ambdues ens la proporciona la història. Per aquesta raó, la raó vital es constitueix com a raó històrica, ja que l'home no té naturalesa, sinó història. D'aquesta manera, Ortega supera el punt de vista merament biologista de la racionalitat que tan en voga va estar entre diversos seguidors dels corrents vitalistes de la seva època.