Accions

Misteris, religions dels

De Wikisofia

Ceres

Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).

Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrficos, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).

En els misteris de Dionís es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.


Entrada a la casa dels misteris