|Nom=Aristòtil: textos sobre el temps
[[Recurs:Aristòtil: el temps|El problema general del temps]]
592 octets (90 paraules) - 14:57, 4 maig 2018
|Nom=Aristòtil: l'ara i la infinitud del temps
...n un sentit, és el divisor potencial del temps; en un altre, és el límit i la unitat d'ambdues parts.
4 Ko (666 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
....gif|thumb|G.W.F. Hegel]] [[File:Heidegg6.gif|thumb|M. Heidegger]] <small>(del llatí, ''finitudo'', de ''finis'', límit) En general, característica de
...ana recorrerà a la relació/implicació entre finitud i [[Infinit,_infinitud|infinitud]]. Així, per exemple, [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes]] ([[R
3 Ko (575 paraules) - 00:03, 15 jul 2020
<small>(del llatí ''infinitus'',sense límit, infinit)</small>
...àpeiron'']]), aplicat al [[principi|principi]] indeterminat d'on sorgeixen i on acaben les coses, en oposició als [[pitagorisme|pitagòrics]], que ente
6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: dues classes d'infinit|Idioma=Español}}
...que consisteix en un procés d'arribar a ser, com el temps i el nombre del temps.
2 Ko (307 paraules) - 21:49, 17 set 2017
...at, i les [[paradoxes de Zenó|paradoxes de Zenó]], que intentaven divulgar la noció que el [[canvi, moviment|canvi]] era només aparent.
[[File:aristo01.gif|thumb|Aristòtil]]
4 Ko (716 paraules) - 20:55, 2 juny 2018
<small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small>
...el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica, la noció de límit pot entendre's de diverses maneres:
5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...l·les i la tortuga, la paradoxa de la dicotomia, la de la fletxa en vol, i la paradoxa de l'estadi.
===Argument contra la pluralitat===
8 Ko (1.275 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
|Nom=Plotí: el temps i l'eternitat (II)
...lica. Resulta, per tant, que no s'ha dit el que és aquest nombre (anomenat temps), el qual és el que és abans de ser mesurat, igual que ocorre amb el núm
14 Ko (2.523 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
<small>(del llatí ''numerus'')</small>
...ens d'Austràlia, per exemple) es desconeix per complet la noció de nombre, i en unes altres no van més enllà de les nocions d'1, 2, 3, «molts», fet
15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...], la justificació de la moralitat s'aconsegueix mitjançant una crítica de la [[Crítica_de_la_raó_pràctica|raó pràctica]].
...així pot ser universal i digna de l'home i només ella respon degudament a la segona de les preguntes crucials: «Què haig de fer?».
23 Ko (4.028 paraules) - 14:59, 3 nov 2018
...'atomisme psicològic, propi de les filosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]],
...it matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no és possible la divisió: els àtoms. En canvi, des d'una perspectiva merament ideal, tot p
30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
|Nom=Aristòtil
...e]], va ser dominant durant molts segles i, de fet, l'interès per l'estudi del seu pensament mai ha decaigut.
49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020