Diferència entre revisions de la pàgina «Teologia negativa»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Clement d'Alexandria" a "Climent d'Alexandria") |
m (Text de reemplaçament - "Escot Eríugena (o Erígena), Joan" a "Escot Eriúgena (o Erígena), Joan ") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La [[teologia|teologia]] oposada a un [[coneixement|coneixement]] racional de Déu i que sosté que l'únic coneixement sobre [[Déu|Déu]] és el que s'obté per via de la negació dels «noms divins». Segons Climent d'Alexandria (ca. 140/150-215), No «coneixem el que és, sinó el que no és» (''Stromateis'', V, 71,3). L'expressió, no obstant això, és de Dionís Pseudo-Areopagita, o [[Autor:Pseudo-Dionís |Pseudo-Dionís]], autor del ''Corpus Dionysiacum'', conjunt d'obres redactades entre finals del s. V i començaments del VI; en ''De divinis nominibus ''[Sobre els noms de Déu] desenvolupa el concepte de la «teologia negativa» (''apophatiké theologia''), a partir de dues idees fonamentals: la de «negació» (''ouk'') i la de «super» (''hyper''). ja que Déu és essencialment inintel·ligible, l'única cosa que podem comprendre d'ell és la ''negació'' del sentit de les perfeccions finites, atribuint-les a un ''ésser'' en grau ''superlatiu'' de perfecció, no intel·ligible per la ment humana; Déu és, per això, «superininteligible» (''hyperagnostos''). La teologia negativa apunta cap a un coneixement místic de Déu, com a únic possible, i es distingeix de la via més tradicional de la teologia cristiana, que admet un coneixement racional per mitjà de l'[[abstracció|abstracció]] i de l'[[analogia|analogia]]. | La [[teologia|teologia]] oposada a un [[coneixement|coneixement]] racional de Déu i que sosté que l'únic coneixement sobre [[Déu|Déu]] és el que s'obté per via de la negació dels «noms divins». Segons Climent d'Alexandria (ca. 140/150-215), No «coneixem el que és, sinó el que no és» (''Stromateis'', V, 71,3). L'expressió, no obstant això, és de Dionís Pseudo-Areopagita, o [[Autor:Pseudo-Dionís |Pseudo-Dionís]], autor del ''Corpus Dionysiacum'', conjunt d'obres redactades entre finals del s. V i començaments del VI; en ''De divinis nominibus ''[Sobre els noms de Déu] desenvolupa el concepte de la «teologia negativa» (''apophatiké theologia''), a partir de dues idees fonamentals: la de «negació» (''ouk'') i la de «super» (''hyper''). ja que Déu és essencialment inintel·ligible, l'única cosa que podem comprendre d'ell és la ''negació'' del sentit de les perfeccions finites, atribuint-les a un ''ésser'' en grau ''superlatiu'' de perfecció, no intel·ligible per la ment humana; Déu és, per això, «superininteligible» (''hyperagnostos''). La teologia negativa apunta cap a un coneixement místic de Déu, com a únic possible, i es distingeix de la via més tradicional de la teologia cristiana, que admet un coneixement racional per mitjà de l'[[abstracció|abstracció]] i de l'[[analogia|analogia]]. | ||
| − | [[Autor:Escot | + | [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan |
| + | |Joan Escot Eriúgena]], en la seva obra ''Periphýseon'', propugna també la mateixa via negativa del coneixement de la naturalesa de Déu i sosté que les afirmacions de la Sagrada Escriptura sobre aquest tema no són sinó metafòriques. | ||
També [[Autor:Maimònides (Rabí Moshé bé Maimon)|Maimònides]], un dels principals representants de la filosofia jueva, es mostra poc inclinat a admetre algun coneixement positiu dels [[atribut|atributs]] divins, a excepció de la definició aristotèlica de Déu com a «pensament del pensament». | També [[Autor:Maimònides (Rabí Moshé bé Maimon)|Maimònides]], un dels principals representants de la filosofia jueva, es mostra poc inclinat a admetre algun coneixement positiu dels [[atribut|atributs]] divins, a excepció de la definició aristotèlica de Déu com a «pensament del pensament». | ||
Revisió del 18:30, 29 març 2015
La teologia oposada a un coneixement racional de Déu i que sosté que l'únic coneixement sobre Déu és el que s'obté per via de la negació dels «noms divins». Segons Climent d'Alexandria (ca. 140/150-215), No «coneixem el que és, sinó el que no és» (Stromateis, V, 71,3). L'expressió, no obstant això, és de Dionís Pseudo-Areopagita, o Pseudo-Dionís, autor del Corpus Dionysiacum, conjunt d'obres redactades entre finals del s. V i començaments del VI; en De divinis nominibus [Sobre els noms de Déu] desenvolupa el concepte de la «teologia negativa» (apophatiké theologia), a partir de dues idees fonamentals: la de «negació» (ouk) i la de «super» (hyper). ja que Déu és essencialment inintel·ligible, l'única cosa que podem comprendre d'ell és la negació del sentit de les perfeccions finites, atribuint-les a un ésser en grau superlatiu de perfecció, no intel·ligible per la ment humana; Déu és, per això, «superininteligible» (hyperagnostos). La teologia negativa apunta cap a un coneixement místic de Déu, com a únic possible, i es distingeix de la via més tradicional de la teologia cristiana, que admet un coneixement racional per mitjà de l'abstracció i de l'analogia.
[[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan |Joan Escot Eriúgena]], en la seva obra Periphýseon, propugna també la mateixa via negativa del coneixement de la naturalesa de Déu i sosté que les afirmacions de la Sagrada Escriptura sobre aquest tema no són sinó metafòriques.
També Maimònides, un dels principals representants de la filosofia jueva, es mostra poc inclinat a admetre algun coneixement positiu dels atributs divins, a excepció de la definició aristotèlica de Déu com a «pensament del pensament».