Telos

(transcripció del grec τέλος, fi )

Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits intencionalment. Aristòtil defineix el telos com aquella causa «per a la qual és alguna cosa» (tò hoû héneka); allò per a què l'agent duu a terme el seu érgon, la seva obra o acció (veg. text). En contra de la doctrina d'Empèdocles que sostenia la possibilitat d'una evolució regida pel mer atzar, Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un τέλος o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els atomistes es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un telos, en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el mecanicisme va criticar les tesis finalistes.

Vegeu teleologia.