Diferència entre revisions de la pàgina «Telos»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "mente]]" a "ment]]") |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(transcripció del grec [[Grec::τέλος]], fi )</small> | <small>(transcripció del grec [[Grec::τέλος]], fi )</small> | ||
| − | Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits [[intencionalitat|intencionalment]]. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ho defineix com aquella [[causa|causa]] «per a això és alguna cosa» (''tò hoû héneka''); allò per el que l'agent duu a terme el seu ''érgon, ''la seva obra o acció([[Recurs:Aristòtil: les quatre causes|veure text]] ). En contra de la doctrina d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] que sustentava la possibilitat d'una evolució regida pel mer [[atzar|atzar]], Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un [[Grec::τέλος]] o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els [[epicureisme|atomistes]] es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un ''telos'', en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el [[mecanicisme|mecanicisme]] va criticar les tesis finalistes. | + | Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits [[intencionalitat|intencionalment]]. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ho defineix com aquella [[causa|causa]] «per a això és alguna cosa» (''tò hoû héneka''); allò per el que l'agent duu a terme el seu ''érgon, ''la seva obra o acció([[Recurs:Aristòtil: les quatre causes|veure text]]). En contra de la doctrina d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] que sustentava la possibilitat d'una evolució regida pel mer [[atzar|atzar]], Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un [[Grec::τέλος]] o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els [[epicureisme|atomistes]] es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un ''telos'', en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el [[mecanicisme|mecanicisme]] va criticar les tesis finalistes. |
Veure [[teleologia|teleologia]]. | Veure [[teleologia|teleologia]]. | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
(transcripció del grec τέλος, fi )
Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits intencionalment. Aristòtil ho defineix com aquella causa «per a això és alguna cosa» (tò hoû héneka); allò per el que l'agent duu a terme el seu érgon, la seva obra o acció(veure text). En contra de la doctrina d'Empèdocles que sustentava la possibilitat d'una evolució regida pel mer atzar, Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un τέλος o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els atomistes es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un telos, en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el mecanicisme va criticar les tesis finalistes.
Veure teleologia.