Accions

Superestructura

De Wikisofia

La revisió el 23:30, 7 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "relativiza" a "relativitza")
Karl Marx

En la concepció del materialisme històric marxista la superestructura designa el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques i les formes de consciència (religioses, artístiques, filosòfiques) pròpies de cada manera de producció i que estan condicionades per aquest.

La infraestructura, en canvi, és l'estructura econòmica de la societat, determinada per les relacions de producció, que s'oposa a la superestructura, la qual (les institucions jurídic-polítiques: Estat, dret, religió, filosofia, ideologia, moralitat,art), al seu torn, és reflex dialèctic d'aquella, però no un mer reflex mecànic i d'una causalitat unidireccional sinó d'una mútua relació dialèctica.

En la mesura en què la superestructura és depenent de la base econòmica real, és a dir, de les relacions productives, la superestructura es constitueix com la ideologia dominant, és a dir, com la ideologia de la classe dominant en la manera de producció que l'engendra. Aquest terme és usat per Marx en la Contribució a la crítica de l'economia política (veure text ), en el context d'una formulació general i abreujada de la seva concepció del materialisme històric. Per tant, ha d'entendre's també com una formulació general i abreujada, per aquest motiu les polèmiques que s'han suscitat relatives a si la base econòmica determina per complet, o només «en última instància», a la superestructura, o fins a quin punt canvis en la superestructura poden condicionar canvis en l'estructura econòmica, han de relativitzarse, i s'ha de considerar la teoria marxista en el seu conjunt. No obstant això, Engels afirma que «en última instància» ha d'explicar-se tot el conjunt d'institucions jurídiques i polítiques, i les representacions religioses, filosòfiques i ideològiques pròpies de cada època, a partir de la infraestructura (veure text ). Però en una carta a J.Bloch (de 21 de setembre de 1890) Engels mateix matisa aquesta determinació «en última instància», que no és un mer determinisme economicista, i assenyala l'aspecte d'acció recíproca entre ambdues instàncies: la infraestructura i la superestructura.