Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sistema lingüístic»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "máticos" a "màtics")
m (Text de reemplaçament - "áticas" a "àtiques")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Conjunt d'elements lingüístics ordenat, estructurat i explicable per si mateix. El concepte de la [[llengua|llengua]] com a sistema, formulat clarament per primera vegada per [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]], s'oposa a la concepció atomista dels neogramàtics, que estudiaven els fenòmens lingüístics sense tenir en compte les seves [[relació|relacions]]. Per Saussure, la llengua està constituïda per un conjunt d'elements que depenen uns d'uns altres per formar un tot organitzat, i a aquest conjunt ho anomena «[[sistema|sistema]]». Exemplifica el concepte recorrent al joc d'escacs ([[Recurs:Saussure, Ferdinand de: la llengua és un sistema|veure text]] ), en el qual el valor de cada peça depèn de la seva posició en el tauler, així també en la llengua cada element adquireix el seu valor pel seu [[oposició|oposició]] amb tots els altres elements. Després de Saussure, al concepte de sistema se li aplicarà el nom d'[[estructura|estructura]], donant així origen a l`[[estructuralisme|estructuralisme]]. No obstant això, alguns lingüistes distingeixen entre sistema i estructura, reservant la primera denominació per a les unitats que poden aparèixer en el mateix punt de la cadena (que estableixen relacions en l'eix paradigmàtic), i aplicant la segona a les relacions que s'estableixen en la cadena (relacions sintagmáticas d'ordre, concordança, etc.).
+
Conjunt d'elements lingüístics ordenat, estructurat i explicable per si mateix. El concepte de la [[llengua|llengua]] com a sistema, formulat clarament per primera vegada per [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]], s'oposa a la concepció atomista dels neogramàtics, que estudiaven els fenòmens lingüístics sense tenir en compte les seves [[relació|relacions]]. Per Saussure, la llengua està constituïda per un conjunt d'elements que depenen uns d'uns altres per formar un tot organitzat, i a aquest conjunt ho anomena «[[sistema|sistema]]». Exemplifica el concepte recorrent al joc d'escacs ([[Recurs:Saussure, Ferdinand de: la llengua és un sistema|veure text]] ), en el qual el valor de cada peça depèn de la seva posició en el tauler, així també en la llengua cada element adquireix el seu valor pel seu [[oposició|oposició]] amb tots els altres elements. Després de Saussure, al concepte de sistema se li aplicarà el nom d'[[estructura|estructura]], donant així origen a l`[[estructuralisme|estructuralisme]]. No obstant això, alguns lingüistes distingeixen entre sistema i estructura, reservant la primera denominació per a les unitats que poden aparèixer en el mateix punt de la cadena (que estableixen relacions en l'eix paradigmàtic), i aplicant la segona a les relacions que s'estableixen en la cadena (relacions sintagmàtiques d'ordre, concordança, etc.).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 22:50, 25 març 2015

Conjunt d'elements lingüístics ordenat, estructurat i explicable per si mateix. El concepte de la llengua com a sistema, formulat clarament per primera vegada per F. de Saussure, s'oposa a la concepció atomista dels neogramàtics, que estudiaven els fenòmens lingüístics sense tenir en compte les seves relacions. Per Saussure, la llengua està constituïda per un conjunt d'elements que depenen uns d'uns altres per formar un tot organitzat, i a aquest conjunt ho anomena «sistema». Exemplifica el concepte recorrent al joc d'escacs (veure text ), en el qual el valor de cada peça depèn de la seva posició en el tauler, així també en la llengua cada element adquireix el seu valor pel seu oposició amb tots els altres elements. Després de Saussure, al concepte de sistema se li aplicarà el nom d'estructura, donant així origen a l`estructuralisme. No obstant això, alguns lingüistes distingeixen entre sistema i estructura, reservant la primera denominació per a les unitats que poden aparèixer en el mateix punt de la cadena (que estableixen relacions en l'eix paradigmàtic), i aplicant la segona a les relacions que s'estableixen en la cadena (relacions sintagmàtiques d'ordre, concordança, etc.).