Significant

En la terminologia de F. de Saussure, un dels dos components del signe lingüístic; és l'aspecte sonor, la imatge acústica que s'oposa a l'altre terme de l'associació, el concepte, de caràcter més abstracte. Aquesta imatge acústica no és el so material, sinó la seva petjada psíquica. El significant té caràcter lineal i la seva relació amb el significat és arbitrària. L. Hjelmslev substitueix «significant» per «expressió» i «significat» per «contingut», i distingeix entre substància (sons, accent i entonació) i forma (fonemes) del plànol de l'expressió i substància i forma del plànol del contingut. El signe lingüístic resulta de la unió de la forma del contingut amb la forma de l'expressió.