Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ser, la gran cadena del»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Expressió que, segun A. O. Lovejoy, designa un complex d'idees que van actuar com el pressupost bàsic i constant d...».)
 
m (bot: - per demostrar l'ordre + per a demostrar l'ordre)
Línia 12: Línia 12:
 
Aquest complex d'idees, que es manifesten en tots els àmbits del saber: la filosofia, la teologia, la literatura, l'art i la ciència, va marcar els pressupostos bàsics, sovint inconscients, del pensament, des de [[Autor:Plató|Plató]] fins a [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] inclòs. Però a la fi del segle XIX, l'abandó del concepte d'una necessitat ineludible de tot l'existent va acabar amb aquest complex d'idees i amb la pretensió que la ment humana, temporalment finita, pogués deduir un sistema de veritats eternes i necessàries.
 
Aquest complex d'idees, que es manifesten en tots els àmbits del saber: la filosofia, la teologia, la literatura, l'art i la ciència, va marcar els pressupostos bàsics, sovint inconscients, del pensament, des de [[Autor:Plató|Plató]] fins a [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] inclòs. Però a la fi del segle XIX, l'abandó del concepte d'una necessitat ineludible de tot l'existent va acabar amb aquest complex d'idees i amb la pretensió que la ment humana, temporalment finita, pogués deduir un sistema de veritats eternes i necessàries.
  
Aquest complex d'idees, molt ampli i sovint contradictori, va ser estudiat especialment per l'esmentat [[Autor:Lovejoy, Arthur Oncken|A. O. Lovejoy]] en la seva obra titulada precisament ''La gran cadena de l'ésser,'' en la qual, seguint les pautes del seu programa d'estudi de [[història de les idees|la història de les idees]], posa de manifest les diverses formes de presentar-se aquest conjunt de pressupostos teòrics en diversos autors i en diverses èpoques, i assenyala els conflictes teòrics entre aquestes idees i altres doctrines metafísiques i teològiques amb les quals obstaculitzen en conflicte. No obstant això, la idea (o complex d'idees) de la ''gran cadena del ser'' va ser la més utilitzada en tots els intents teològics per explicar l'origen del mal i per demostrar l'ordre i intel·ligibilitat del món. Per Lovejoy (que dóna raó a [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]], que considerava que tota la història de la filosofia és un conjunt d'anotacions a l'obra platònica), Plató és l'iniciador de la noció de la cadena de l'ésser, l'origen del qual ha de buscar-se en la [[Autor:Plató|teoria de les idees]] i en la [[dialèctica|dialèctica]] platòniques.
+
Aquest complex d'idees, molt ampli i sovint contradictori, va ser estudiat especialment per l'esmentat [[Autor:Lovejoy, Arthur Oncken|A. O. Lovejoy]] en la seva obra titulada precisament ''La gran cadena de l'ésser,'' en la qual, seguint les pautes del seu programa d'estudi de [[història de les idees|la història de les idees]], posa de manifest les diverses formes de presentar-se aquest conjunt de pressupostos teòrics en diversos autors i en diverses èpoques, i assenyala els conflictes teòrics entre aquestes idees i altres doctrines metafísiques i teològiques amb les quals obstaculitzen en conflicte. No obstant això, la idea (o complex d'idees) de la ''gran cadena del ser'' va ser la més utilitzada en tots els intents teològics per explicar l'origen del mal i per a demostrar l'ordre i intel·ligibilitat del món. Per Lovejoy (que dóna raó a [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]], que considerava que tota la història de la filosofia és un conjunt d'anotacions a l'obra platònica), Plató és l'iniciador de la noció de la cadena de l'ésser, l'origen del qual ha de buscar-se en la [[Autor:Plató|teoria de les idees]] i en la [[dialèctica|dialèctica]] platòniques.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió del 10:40, 13 oct 2017

Expressió que, segun A. O. Lovejoy, designa un complex d'idees que van actuar com el pressupost bàsic i constant de tot el pensament occidental, des de la Grècia clàssica fins al segle XIX, i que constituïen la concepció més divulgada de l'explicació d'un ordre universal i pauta de l'univers.

En resum, aquest complex d'idees es caracteritzava pels trets següents:

a) existència d'una continuïtat de tot l'existent, sense buits ni fissures de cap classe, expressada metafòricament amb la imatge d'una gran cadena regida pels principis de plenitud, de continuïtat i de completitud;

b) expressió d'un ordre constitutiu de l'univers i de la racionalitat i intel·ligibilitat d'aquest;

c) possibilitat (o necessitat) d'accés a l'existència de totes les formes d'existència possibles: tot el possible pot arribar a ser (i serà) real.

Aquest complex d'idees, que es manifesten en tots els àmbits del saber: la filosofia, la teologia, la literatura, l'art i la ciència, va marcar els pressupostos bàsics, sovint inconscients, del pensament, des de Plató fins a Schelling inclòs. Però a la fi del segle XIX, l'abandó del concepte d'una necessitat ineludible de tot l'existent va acabar amb aquest complex d'idees i amb la pretensió que la ment humana, temporalment finita, pogués deduir un sistema de veritats eternes i necessàries.

Aquest complex d'idees, molt ampli i sovint contradictori, va ser estudiat especialment per l'esmentat A. O. Lovejoy en la seva obra titulada precisament La gran cadena de l'ésser, en la qual, seguint les pautes del seu programa d'estudi de la història de les idees, posa de manifest les diverses formes de presentar-se aquest conjunt de pressupostos teòrics en diversos autors i en diverses èpoques, i assenyala els conflictes teòrics entre aquestes idees i altres doctrines metafísiques i teològiques amb les quals obstaculitzen en conflicte. No obstant això, la idea (o complex d'idees) de la gran cadena del ser va ser la més utilitzada en tots els intents teològics per explicar l'origen del mal i per a demostrar l'ordre i intel·ligibilitat del món. Per Lovejoy (que dóna raó a Whitehead, que considerava que tota la història de la filosofia és un conjunt d'anotacions a l'obra platònica), Plató és l'iniciador de la noció de la cadena de l'ésser, l'origen del qual ha de buscar-se en la teoria de les idees i en la dialèctica platòniques.