Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: raó i enteniment»
De Wikisofia
(correcció completa) |
|||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
− | La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potències diferents; | + | La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potències diferents; cosa que es veurà clarament si es consideren els seus respectius actes. En efecte, entendre consisteix en la simple aprehensió de la veritat intel·ligible; raonar, en canvi, és discórrer d'un concepte a un altre concepte per a conèixer-la. [...] És clar, per tant, que raonar respecte a entendre és com moure's respecte a reposar o com adquirir és a posseir: el primer és propi de l'ésser imperfecte; el segon de l'ésser perfecte. [...] |
Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc. | Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc. | ||
{{Ref|Ref=''Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'', BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 564-565).|Títol=Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'', BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 564-565).|Títol=Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 11:06, 15 oct 2017
La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potències diferents; cosa que es veurà clarament si es consideren els seus respectius actes. En efecte, entendre consisteix en la simple aprehensió de la veritat intel·ligible; raonar, en canvi, és discórrer d'un concepte a un altre concepte per a conèixer-la. [...] És clar, per tant, que raonar respecte a entendre és com moure's respecte a reposar o com adquirir és a posseir: el primer és propi de l'ésser imperfecte; el segon de l'ésser perfecte. [...]
Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc.
Summa de teologia, I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 564-565). |