Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: raó i enteniment»
De Wikisofia
Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
− | La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potencies diferents; el que clarament es | + | La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potencies diferents; el que clarament es veurà si es consideren els seus respectius actes. En efecte, entendre consisteix en la simple aprehensió de la veritat intel·ligible; raonar, en canvi, és discórrer d'un concepte a un altre concepte per conèixer-la. [...] És clar, per tant, que el raonar pel que fa a l'entendre és com moure's pel que fa al reposar o com l'adquirir és en posseir: el primer és propi del ser imperfecte; el segon del ser perfecte. [...] |
Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc. | Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc. | ||
− | {{Ref|Ref=''Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, '' | + | {{Ref|Ref=''Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'', BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 564-565).|Títol=Summa de teologia'', I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 12:47, 28 set 2016
La raó i l'enteniment no poden ser en l'home potencies diferents; el que clarament es veurà si es consideren els seus respectius actes. En efecte, entendre consisteix en la simple aprehensió de la veritat intel·ligible; raonar, en canvi, és discórrer d'un concepte a un altre concepte per conèixer-la. [...] És clar, per tant, que el raonar pel que fa a l'entendre és com moure's pel que fa al reposar o com l'adquirir és en posseir: el primer és propi del ser imperfecte; el segon del ser perfecte. [...]
Ara bé, és indubtable que el repòs i el moviment no es redueixen a potències diverses, sinó a una i la mateixa potència [...], ja que en virtut d'un mateix principi es mou localment una cosa i o roman quieta en un lloc.
Summa de teologia, I, c. 79, a.8 (en C. Fernández, Los filósofos medievales, BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 564-565). |