Accions

Recurs

Sartre: compromís i quietisme

De Wikisofia

La revisió el 10:39, 13 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - per actuar». + per a actuar».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

No puc estar segur que els camarades de lluita reprendran el meu treball després de la meva mort per a portar-ho a un màxim de perfecció, ja que aquests homes són lliures i decidiran lliurement demà sobre el que serà l'home: [...] en realitat, les coses seran tals com l'home hagi decidit que siguin. Vol dir això que hagi d'abandonar-me al quietisme? No. En primer lloc haig de comprometre'm; després, actuar segons una vella màxima: «No és necessari tenir esperances per a actuar». [...] El quietisme és l'actitud de la gent que diu: els altres poden fer el que jo no puc. La doctrina que jo els presento és justament l'oposat al quietisme, perquè declara: només hi ha realitat en l'acció; i va més lluny encara, perquè agrega: l'home no és res més que el seu projecte, no existeix més que en la mesura en què es realitza.

El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 28.

Original en castellà

No puedo estar seguro de que los camaradas de lucha reanudarán mi trabajo después de mi muerte para llevarlo a un máximo de perfección, puesto que estos hombres son libres y decidirán libremente mañana sobre lo que será el hombre: [...] en realidad, las cosas serán tales como el hombre haya decidido que sean. ¿Quiere decir esto que deba abandonarme al quietismo? No. En primer lugar debo comprometerme; luego, actuar según una vieja máxima: «No es necesario tener esperanzas para actuar». [...] El quietismo es la actitud de la gente que dice: los demás pueden hacer lo que yo no puedo. La doctrina que yo les presento es justamente lo opuesto al quietismo, porque declara: sólo hay realidad en la acción; y va más lejos todavía, porque agrega: el hombre no es nada más que su proyecto, no existe más que en la medida en que se realiza.