Sartre: compromís i quietisme
De Wikisofia
No puc estar segur que els camarades de lluita reprendran el meu treball després de la meva mort per a portar-ho a un màxim de perfecció, ja que aquests homes són lliures i decidiran lliurement demà sobre el que serà l'home: [...] en realitat, les coses seran tals com l'home hagi decidit que siguin. Vol dir això que hagi d'abandonar-me al quietisme? No. En primer lloc haig de comprometre'm; després, actuar segons una vella màxima: «No és necessari tenir esperances per a actuar». [...] El quietisme és l'actitud de la gent que diu: els altres poden fer el que jo no puc. La doctrina que jo els presento és justament l'oposat al quietisme, perquè declara: només hi ha realitat en l'acció; i va més lluny encara, perquè agrega: l'home no és res més que el seu projecte, no existeix més que en la mesura en què es realitza.
| El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 28. |
Original en castellà
No puedo estar seguro de que los camaradas de lucha reanudarán mi trabajo después de mi muerte para llevarlo a un máximo de perfección, puesto que estos hombres son libres y decidirán libremente mañana sobre lo que será el hombre: [...] en realidad, las cosas serán tales como el hombre haya decidido que sean. ¿Quiere decir esto que deba abandonarme al quietismo? No. En primer lugar debo comprometerme; luego, actuar según una vieja máxima: «No es necesario tener esperanzas para actuar». [...] El quietismo es la actitud de la gente que dice: los demás pueden hacer lo que yo no puedo. La doctrina que yo les presento es justamente lo opuesto al quietismo, porque declara: sólo hay realidad en la acción; y va más lejos todavía, porque agrega: el hombre no es nada más que su proyecto, no existe más que en la medida en que se realiza.