Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Nietzsche: amor fati»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: amor fati|Idioma=Espanyol}} amor fati'' La meva fórmula per expressar la grandesa en l'home és...».)
 
m (Text de reemplaçament - " a la destinació" a " al destí")
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: amor fati|Idioma=Espanyol}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: amor fati|Idioma=Espanyol}}
 
amor fati''
 
amor fati''
  
La meva fórmula per expressar la grandesa en l'home és ''amor fati ''[amor a la destinació]: el no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni en el futur, ni per tota l'eternitat. No només suportar el necessari, i menys encara dissimular-ho  
+
La meva fórmula per a expressar la grandesa en l'home és ''amor fati ''[amor al destí]: el no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni en el futur, ni per tota l'eternitat. No només suportar el necessari, i menys encara dissimular-ho  
  
-tot idealisme és mendacidad enfront del necessari-, sinó estimar-ho.
+
-tot idealisme és mendacitat enfront del necessari-, sinó estimar-ho.
{{Ref|Ref=''Ecce Homo'', Aliança, Madrid 1988, p. 54.|Títol=Ecce Homo|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Ecce Homo'', Alianza, Madrid 1988, p. 54.|Títol=Ecce Homo|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:00, 7 set 2018

amor fati

La meva fórmula per a expressar la grandesa en l'home és amor fati [amor al destí]: el no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni en el futur, ni per tota l'eternitat. No només suportar el necessari, i menys encara dissimular-ho

-tot idealisme és mendacitat enfront del necessari-, sinó estimar-ho.

Ecce Homo, Alianza, Madrid 1988, p. 54.

Original en castellà

amor fati

Mi fórmula para expresar la grandeza en el hombre es amor fati [amor al destino]: el no querer que nada sea distinto, ni en el pasado, ni en el futuro, ni por toda la eternidad. No sólo soportar lo necesario, y menos aún disimularlo

-todo idealismo es mendacidad frente a lo necesario-, sino amarlo.