Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: veritats de raó i veritats de fet»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - manera, tot i que + manera, encara que) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: veritats de raó i veritats de fet|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: veritats de raó i veritats de fet|Idioma=Español}} | ||
− | Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del | + | Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de raó suficient, en virtut del qual considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que existeixi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, encara que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes. Hi ha dues classes de veritats: les de raó i les de fet. Les veritats de raó són necessàries i el seu oposat és impossible; i les de fet són contingents i el seu oposat és possible. Quan una veritat és necessària, es pot trobar la seva raó per mitjà de l'anàlisi, resolent-la en idees i veritats més simples fins a arribar a les primitives. És d'aquesta manera com, entre els matemàtics, els teoremes [...] són reduïts per mitjà de l'anàlisi a les definicions, axiomes i postulats. |
{{Ref|Ref=''Monadología'', 32-34(Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 103-105).|Títol=Monadología|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Monadología'', 32-34(Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 103-105).|Títol=Monadología|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:14, 17 oct 2017
Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de raó suficient, en virtut del qual considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que existeixi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, encara que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes. Hi ha dues classes de veritats: les de raó i les de fet. Les veritats de raó són necessàries i el seu oposat és impossible; i les de fet són contingents i el seu oposat és possible. Quan una veritat és necessària, es pot trobar la seva raó per mitjà de l'anàlisi, resolent-la en idees i veritats més simples fins a arribar a les primitives. És d'aquesta manera com, entre els matemàtics, els teoremes [...] són reduïts per mitjà de l'anàlisi a les definicions, axiomes i postulats.
Monadología, 32-34(Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 103-105). |
Original en castellà
Nuestros razonamientos se fundan en dos grandes principios. Uno es el de contradicción, en virtud del cual juzgamos falso lo que encierra contradicción, y verdadero lo que es opuesto a, o contradictorio con, lo falso. El otro es el de razón suficiente, en virtud del cual consideramos que no puede hallarse ningún hecho verdadero o existente ni ninguna enunciación verdadera sin que exista una razón suficiente para que sea así y no de otro modo, aun cuando esas razones nos puedan resultar, en la mayoría de los casos, desconocidas. Hay dos clases de verdades: las de razón y las de hecho. Las verdades de razón son necesarias y su opuesto es imposible; y las de hecho son contingentes y su opuesto es posible. Cuando una verdad es necesaria, se puede hallar su razón por medio del análisis, resolviéndola en ideas y verdades más simples hasta llegar a las primitivas. Es de este modo como, entre los matemáticos, los teoremas [...] son reducidos por medio del análisis a las definiciones, axiomas y postulados.