Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el paralogisme del jo»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: el paralogisme...».) |
|||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
En la premissa major es parla d'un ésser que pot ser pensat en qualsevol aspecte i, consegüentment, també tal com pot donar-se en la intuïció. En la menor, en canvi, només es parla del mateix ser en la mesura en què aquest es considera a si mateix com a subjecte en relació amb el pensament i la consciència, no considerat en relació amb la intuïció mitjançant la qual és donat al pensament com a objecte. La conclusió és, doncs, deduïda ''per sophisma figurae dictionis'', és a dir, mitjançant fal·làcia. | En la premissa major es parla d'un ésser que pot ser pensat en qualsevol aspecte i, consegüentment, també tal com pot donar-se en la intuïció. En la menor, en canvi, només es parla del mateix ser en la mesura en què aquest es considera a si mateix com a subjecte en relació amb el pensament i la consciència, no considerat en relació amb la intuïció mitjançant la qual és donat al pensament com a objecte. La conclusió és, doncs, deduïda ''per sophisma figurae dictionis'', és a dir, mitjançant fal·làcia. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 1, B 411, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 369).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 23:07, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia En la manera de procedir de la psicologia racional domina un paralogisme que pot exposar-se mitjançant el següent sil·logisme:
El que no pot ser pensat d'una altra manera que com a subjecte, tampoc pot existir d'una altra manera que com a subjecte i és, consegüentment, substància.
Ara bé, un ser pensant, considerat únicament quan tal, no pot ser pensat més que com a subjecte.
Per tant, no existeix més que com a tal, és a dir, com a substància.
En la premissa major es parla d'un ésser que pot ser pensat en qualsevol aspecte i, consegüentment, també tal com pot donar-se en la intuïció. En la menor, en canvi, només es parla del mateix ser en la mesura en què aquest es considera a si mateix com a subjecte en relació amb el pensament i la consciència, no considerat en relació amb la intuïció mitjançant la qual és donat al pensament com a objecte. La conclusió és, doncs, deduïda per sophisma figurae dictionis, és a dir, mitjançant fal·làcia.
| Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 1, B 411, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 369). |