Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: idees i impressions»

De Wikisofia

m (bot: - per confirmar la + per a confirmar la)
m (bot: - equivocació pel que fa a + equivocació respecte a)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i impressions|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i impressions|Idioma=Español}}
Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per a confirmar la nostra sospita.
+
Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per tant, si tenim la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per a confirmar la nostra sospita.
 
{{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 07:57, 7 feb 2018

Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per tant, si tenim la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos de quina impressió es deriva aquesta suposada idea, i si és impossible assignar-li una; això serviria per a confirmar la nostra sospita.

Investigació sobre el coneixement humà, Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).