Mostra la font per a Hjelmslev, Louis: el llenguatge és una entitat autònoma

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Hjelmslev, Louis: el llenguatge és una entitat autònoma
|Idioma=Español
}}
Abans de res, la hipòtesi [estructuralista] pretén que es concebi el llenguatge ''essencialment'' com una ''entitat''. En això s'oposa a tota hipòtesi que volgués concebre el llenguatge essencialment com un conglomerat o conjunt fortuït d'elements heterogenis, obtingut per la simple addició d'aquests elements. Això equival a dir que [la hipòtesi estructuralista] nega el dret a considerar un estat de llengua com si fos exclusivament el producte mecànic de forces cegues (o lleis diacròniques de naturalesa singular) i no estigués constituït per certs principis inherents (o lleis sincròniques de naturalesa general). Nega igualment el dret a considerar un estat de llengua com un simple moment passatger d'aquesta evolució, transició fugaç i fluctuació incessant. [...]

Després, es concep l'entitat com alguna cosa ''essencialment autònoma''. Aquí la nostra hipòtesi s'oposa a qualsevol altra hipòtesi que consideri el llenguatge essencialment en funció d'una altra cosa. Nega el dret a considerar el llenguatge exclusivament com una funció biològica, psicològica, fisiològica, sociològica. No nega, seria absurd, que el llenguatge exerceixi aquests papers; nega solament que aquest fet esgoti l'essència del seu ser. La lingüística estructural no s'acosta al llenguatge des de fora, sinó des de dins, on roman tenint plenament en compte les seves relacions exteriors. A la lingüística biològica, psicològica, fisiològica, sociològica, proposa afegir, a títol d'assaig, una lingüística lingüística, o lingüística ''immanent''.

Finalment, la hipòtesi demana que es consideri aquesta entitat autònoma com constituïda ''essencialment'' per ''dependències internes''. Sosté que l'anàlisi d'aquesta entitat permet detectar constantment parts que es condicionen recíprocament i cadascuna de les quals depèn d'unes altres i no seria concebible ni definible sense elles. Refereix el seu objecte a una xarxa de dependències, considerant els fets lingüístics en raó els uns dels altres. [...]

La lingüística estructural, que representa la fase més nova i actual de la lingüística moderna, es va organitzant sempre sobre les seves pròpies bases, i reclama els seus drets de disciplina autònoma. Serà, des de cert punt de vista, independent d'altres punts de vista possibles o necessaris en matèria lingüística. Apuntant a objectius que no han estat enfocats abans, pensa constituir-se de la manera més sòlida possible fent taula rasa de quant la precedeix. Constitueix un nou punt de partida.
{{Ref|Ref=''Lingüística estructural'', en ''Ensayos lingüísticos'', Gredos, Madrid 1972, p. 29-33.|Títol=Lingüística estructural'', en ''Ensayos lingüísticos|Cita=true}}
{{InfoWiki}}